|
Licopodi
Lycopodium és un gènere de plantes vasculars sense llavor de la família de les licopodiàcies, coneguts popularment com a licopodis o peus de llop.[1] EtimologiaEtimològicament, Lycopodium prové de grec lýkos que significa "llop" i –pódion que significa "peu", ja que les extremitats de les seves branques s'assemblen a un peu de llop. Tant a l'interior de la península Ibèrica com a altres països d'Europa es coneixen aquestes plantes amb el nom genèric de "peu de llop". CaracterístiquesCom tots els pteridòfits, presenten alternança de generacions i l'individu que veiem correspon a l'esporòfit diploide. Són plantes que no tenen mai flors, terrestres o epífites, molt ramoses, erectes, postrades, amb fulles (microfil·les) petites, simples, sovint espiculades i que cobreixen tota la tija i les branques. Les fulles fèrtils (esporofil·les) es troben reunides al capdamunt de la tija formant uns estròbils (una mena de pinyes allargassades). A l'axil·la d'aquestes esporofil·les hi ha els esporangis que són molt petits, pràcticament microscòpics, però s'agrupen en sorus prou evidents. Història naturalEl gènere Lycopodium es reprodueix sexualment per espores. Tanmateix, és més comú que es multipliquin vegetativament (fase asexual) a través de rizomes. TaxonomiaHi ha aproximadament 200 espècies, amb 37 tàxons àmpliament distribuïts en climes temperats i tropicals, encara que solen estar confinats a muntanyes als tròpics. A Catalunya hi trobem només dues espècies: Lycopodium clavatum i Lycopodium annotinum. Espècies autòctones als Països CatalansLycopodium clavatum i Lycopodium annotinum es troben a Catalunya concretament als Pirineus. També hi són presents el licopodi selago, Huperzia selago, (amb les esporofil·les situades a la part mitjana de la tija i que no formen estròbils) i el licopodi alpí, Diphasiastrum alpinum, (amb estròbils terminals, però fulles molt curtes (2-4 mm) fermament aplicades a la tija formant quatre rengles), que tradicionalment també han estat considerades part del gènere Lycopodium [2] UsosLa pols d'espores (coneguda com a sofre vegetal) és groguenca i, especialment la pols de Lycopodium clavatum, s'ha usat molt en focs artificials, per a pintures, per a explosius, com antiadherent en preservatius i com a coberta de píndoles. És també utilitzat com a estabilitzador de gelats. El terme "màscara de Lycopodium" s'usa per descriure un tipus de màscara flamejant usada per algunes bandes de música o artistes a l'escenari, com Rammstein, en el tema Feuer frei!, del film xXx. En experiments de física, la pols s'usa per fer ones sonores visibles en l'aire i per a observació i mesurament. Per exemple, Chester Carlson va utilitzar espores de Lycopodium en els seus experiments per a demostrar la xerografia. Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Licopodi
|
||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
