Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Espai projectiu

L'espai projectiu és l'estructura algebraica en la que es desenvolupa principalment la geometria projectiva. Intuïtivament respon a la idea d'un espai afí completat amb l'afegit d'un hiperplà que representa els punts situats a l'infinit, és a dir, allà on es tallen les rectes paral·leles. Per a poder definir un espai projectiu de n dimensions, s'utilitza un espai vectorial E de n+1 dimensions i se li estableix una relació de dependència lineal projectiva que dota al corresponent conjunt quocient d'una estructura projectiva.

Primera aproximació: Recta projectiva

Sigui r una recta qualsevol del pla, i sigui P un punt qualsevol del pla que no sigui dins la recta r.

Si es considera el conjunt de totes les rectes del pla que passen pel punt P, cadascuna d'aquestes rectes, excepte la que és paral·lela a r, talla la recta r en un punt.

Només cal associar la direcció de la recta r al punt impropi de l'infinit de la recta, per haver definit un aplicació bijectiva entre els punts de r i el conjunt de totes les direccions del pla, diferent de la nul·la.

Això es pot introduir formalment de la següent forma: Sigui el conjunt de tots els vectors lliures no nuls d'un espai vectorial de dimensió dos sobre el cos K. En aquest conjunt es pot definir una relació d'equivalència ∼ de forma que:

.

I finalment, es defineix , o sigui l'espai projectiu de dimensió 1 (o recta projectiva) és el conjunt quocient de la relació d'equivalència que s'ha introduït.

Segona aproximació: Pla projectiu

Així com per tal d'introduir s'ha hagut de partir del pla que és un espai vectorial de dimensió dos, per tal d'introduir s'haurà de definir una relació d'equivalència en un espai de dimensió 3.

En aquest cas s'ha de partir d'un pla π, i un punt P, tal que , i introduint la mateixa relació d'equivalència , on x, yV₃∖{0}.

Per arribar finalment a .

En aquest espai, tota recta , és una varietat lineal del pla. Aleshores, tots els vectors de totes les classes d'equivalència que tenen punts de r, formaran una varietat, ja que estaran sobre el pla engendrat per la recta r i pel punt P. Així doncs, es pot considerar que aquesta recta introdueix en l'espai projectiu , com una varietat de .

Generalització de l'espai projectiu

Sigui un espai vectorial de dimensió n+1 sobre un cos K. Es defineix la relació d'equivalència ∼ en com a .

Així doncs, generalitzant els conceptes anteriors, es pot escriure: .

Si , un punt es diu que depèn linealment (projectivament) de Q si: .

amb i .

Cal observar que aquesta definició de dependència lineal projectiva no depèn dels elegits.

Doncs bé, , juntament amb aquesta dependència lineal projectiva se l'anomena espai projectiu sobre Vn+1.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9