Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escut del Iemen

Infotaula d'escutEscut del Iemen

Modifica el valor a Wikidata
Detalls
TipusEmblema nacional Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perIemen Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat
1990 Modifica el valor a Wikidata
Altres detalls
EstatIemen Modifica el valor a Wikidata

L'escut del Iemen fou adoptat el 22 de maig de 1990.

Descripció

Es tracta d'una àguila d'or amb les ales esteses que té damunt el pit un escut d'argent on es representa una planta de cafè al natural damunt una presa d'or (en al·lusió a la presa de Marib), sota la qual hi ha un llac format per quatre faixes ondades d'atzur i tres d'argent alternades.

L'àguila sosté amb les urpes una cinta d'or que conté una inscripció en àrab amb el nom oficial de l'Estat: الجمهورية اليمنية (al-Jumhūriyya al-Yamaniyya, «República del Iemen»). Al voltant, dues banderes nacionals passades en sautor.

Escuts històrics

De 1945 a 1990 el Iemen va estar dividit en dos estats, el Iemen del Nord i el Iemen del Sud (abans, Federació d'Aràbia del Sud). El Iemen del Nord tenia un escut molt similar a l'utilitzat actualment per la República del Iemen, amb l'àguila d'argent, i l'escut d'armes que duia l'àguila al pit té semblances amb el que feia servir l'antic regne mutawakilita (1918-1962). El Iemen del Sud tenia un escut similar al d'Egipte i l'Iraq —i, antigament, Síria i Líbia—, amb l'Àguila de Saladí.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Flags of the World – Iemen (anglès)
  • Hubert Herald – Història de l'escut (neerlandès) (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9