Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escut d'Egipte

Infotaula d'escutEscut d'Egipte

Modifica el valor a Wikidata
Detalls
TipusEscut d'armes estatal Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perEgipte Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat
1984 Modifica el valor a Wikidata
Altres detalls
EstatEgipte Modifica el valor a Wikidata

L'escut d'Egipte va ser adoptat el 1958 durant la formació de la República Àrab Unida (RAU), en substitució de l'escut reial de 1923. Es tracta d'una àguila d'or aclarida de sable que mira cap a la destra (l'esquerra de qui l'observa), que sosté sobre el pit un escut amb els colors de la bandera nacional (gules, argent i sable), col·locats en pal. L'àguila reposa sobre una cinta d'or en la qual pot llegir-se la denominació oficial de l'Estat en àrab: جمهورية مصر العربية (Jumhūriyyat Miṣr al-ʿArabiyya), «República Àrab d'Egipte», escrita en cal·ligrafia cúfica.

La figura (el suport, en terminologia heràldica) de l'àguila, coneguda com l'Àguila de Saladí, té el disseny basat en una talla amb la forma d'aquest ocell rapinyaire esculpida en una muralla del Caire, construïda per Saladí, per la qual cosa tradicionalment s'ha identificat com un símbol personal seu, tot i que no hi ha proves que ho fos. El seu ús per part del món àrab és relativament recent i més endavant fou també adoptat com a símbol del Iemen, l'Iraq i Palestina (i, durant un temps, també Líbia).

Durant la unió amb Síria, en temps de la RAU (1958-1961), i fins al 1971, a la franja d'argent de l'escut hi figuraven dues estrelles de cinc puntes de sinople. Entre 1972 i 1984 l'àguila fou substituïda pel falcó d'or dels quraixites, com a part del simbolisme de la Unió de les Repúbliques Àrabs, juntament amb Síria i Líbia (la Federació en realitat només va durar fins al 1977). La forma actual, amb l'escut sense estrelles, data del 1984.

Escuts històrics

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9