Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escut d'Àustria

Infotaula d'escutEscut d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Detalls
TipusEscut d'armes estatal Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perÀustria Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat
1919 Modifica el valor a Wikidata
Càrregues
Àguila, escudet, bandera d'Àustria, corona mural, falç, martell i broken chain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres detalls
EstatÀustria Modifica el valor a Wikidata

L'escut d'Àustria, si bé sense les cadenes trencades, fou adoptat per la República d'Àustria el 8 de maig de 1919. Entre 1934 i l'annexió a l'Alemanya nazi el 1938 Àustria va usar un escut diferent, amb una àguila bicèfala. Amb la instauració de la Segona República el 1945 es va tornar a l'escut original, tot i que afegint-hi les cadenes trencades per simbolitzar l'alliberament d'Àustria.

Blasonament

L'escut federal d'Àustria (en alemany Bundeswappen Österreichs) és de gules, amb una faixa d'argent, en forma d'escussó carregat sobre el pit d'una àguila d'ales esteses de sable, coronada amb una corona mural on es veuen tres merlets d'or, becada també d'or, linguada de gules, armada d'or, amb l'urpa de la destra aferrant una falç i la de la sinistra un martell, ambdós d'or, i totes dues urpes lligades a una cadena trencada d'argent.

N'hi ha dues versions: una en què, d'acord amb la Constitució federal, l'àguila és tota negra, i una altra de més artística, en què es representen amb tot detall les plomes de l'àguila. Tant l'una com l'altra són d'ús habitual.

Història

L'escut al pit de l'àguila, de gules amb la faixa d'argent, són les armes històriques d'Àustria des de l'edat mitjana, originàries de la casa de Babenberg. L'àguila –també tradicional, si bé a l'època de l'Imperi Austríac era bicèfala a les armories de la Casa d'Habsburg– representa la sobirania austríaca.

Els símbols introduïts el 1919 són represos de la proposta del canceller Karl Renner de 1918, l'anomenat Turm-Wappen ('escut de la torre'), on una torre de sable simbolitzava la burgesia, dos martells de gules passats en sautor al·ludien als treballadors i unes espigues de blat d'or hi eren per la pagesia. Aquest escut, que va tenir moltes crítiques pel seu poc fonament heràldic (s'assemblava a un logotip comercial), fou bandejat i en el nou escut amb l'àguila i les armes històriques els mateixos símbols de les diverses classes socials que formaven el poble austríac foren representats de manera diferent (la classe mitjana amb una corona mural, la pagesia amb una falç i la classe treballadora amb un martell). Finalment, el 1945 s'hi va afegir una cadena trencada en memòria de l'alliberament de la dictadura nacionalsocialista.

D'una banda, el nou escut era un símbol cívic, republicà; alhora, però, es tractava d'una versió modificada de les armes tradicionals dels Habsburg. La versió actual sovint és considerada una reminiscència de l'àguila bicèfala de l'Imperi Austrohongarès a la qual s'ha escapçat el cap oriental, és a dir, el territori d'Hongria. L'addenda 202 a la Llei sobre l'escut i el segell estatals de la República d'Àustria Alemanya diu expressament que la "nova" àguila d'un sol cap no està basada en l'àguila bicèfala (símbol dels Habsburg des de 1804 i, prèviament, del Sacre Imperi Romanogermànic), sinó en el "símbol de les legions de la República Romana", l'aquila. Els diversos estats federals austríacs, tanmateix, sí que han conservat les tradicions heràldiques prerepublicanes, amb molts elements medievals, corones ducals i arxiducals, cascs de cavallers, etc.

Escuts usats anteriorment

Vegeu també

Enllaços externs

  • Els símbols d'Àustria (alemany)
  • Heraldry of the World – Escut d'Àustria (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9