Les eleccions generals espanyoles de 2015 es van celebrar el diumenge 20 de desembre de 2015 per escollir les 11es Corts Generals del Regne d'Espanya. Els 350 escons del Congrés dels Diputats estaven a les eleccions, així com 208 dels 266 escons del Senat. A exactament quatre anys i un mes des de les anteriors eleccions generals, aquest segueix sent el període més llarg entre dues eleccions generals des de la transició democràtica espanyola, i l'única vegada a Espanya que s'han celebrat eleccions generals en l'última data possible que permet la llei.[1]
Van ser convocades pel rei, a proposta del president del Govern, Mariano Rajoy, i prèvia deliberació del Consell de Ministres, mitjançant l'expedició del reial decret de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d'eleccions,89 que va entrar en vigor un dia després mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, en compliment de l'article 115 de la Constitució[nota 1] i de l'article 42, apartat primer, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.[nota 2][4]
La candidatura més votada va ser la del Partit Popular (PP), liderat pel president Mariano Rajoy, que va obtenir al Congrés dels Diputats una majoria simple de 123 escons (63 menys que el 2011) i un 28,71% dels sufragis.[5]
El segon partit més votat va ser el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), liderat per Pedro Sánchez, que va obtenir el 22,01% dels vots, cosa que es va traduir en 90 escons (20 menys que en els anteriors comicis, el seu pitjor resultat en l'actual democràcia).[7]
Podem, partit liderat per Pablo Iglesias, es va presentar per primera vegada a unes generals i va obtenir 42 diputats (un 12,69% dels vots),[8] que sumat a les coalicions electorals autonòmiques En Comú Podem (12 parlamentaris, 3,69 % dels vots), Compromís-Podem-És el moment (9, 2,67 %) i En Marea (6, 1,63 %), totes elles vinculades a Podem i altres formacions d'esquerra,[9] van donar un total de 69 diputats i el 20,68% dels vots.17 L'altre partit emergent, Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs), liderat per Albert Rivera, va obtenir 40 diputats (un 13,94% dels vots).[8]
La resta de l'arc parlamentari va quedar configurat per Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (9, 2,39%), Democràcia i Llibertat (8, 2,25%), el Partit Nacionalista Basc (6, 1,20%), Unitat Popular: Esquerra Unida, Unitat Popular en Comú (2, 3,68%), Euskal Herria Bildu (2, 0,87%) i Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (1, 0,32%).18 D'altra banda, Unió Progrés i Democràcia, Unió Democràtica de Catalunya, el Bloc Nacionalista Gallec —que es presentava a la candidatura Nós— i la coalició Geroa Bai, que van tenir representació a la x legislatura, no van obtenir cap escó.[10]
El president del Govern, amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que serà decretada pel Rei. El decret de dissolució ha de fixar la data de les eleccions. La proposta de dissolució no es podrà presentar quan estigui en tràmit una moció de censura. No és procedent una nova dissolució abans que transcorri un any des de l'anterior, llevat del que disposa l'article 99, apartat 5. Constitució espanyola.[2]
»
↑Article 42, apartat primer, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General:
«
1.1. En els supòsits d'eleccions a Corts Generals o d'Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes en què el president del Govern o els respectius presidents dels executius autonòmics facin ús de la seva facultat de dissolució anticipada expressament prevista a l'ordenament jurídic, els decrets de convocatòria es publiquen, l'endemà de la seva expedició, al «Butlletí Oficial de l'Estat» o, si s'escau, al «Butlletí Oficial» de la comunitat autònoma corresponent. Entren en vigor el mateix dia de la publicació. Els decrets de convocatòria assenyalen la data de les eleccions que hauran de celebrar-se el dia cinquantè quart posterior a la convocatòria.
↑Cortes Generales «Constitución Española». Boletín Oficial del Estado, 311, de 29 de diciembre de 1978, 27-12-1978. ISSN: 0212-033X. BOE-A-1978-31229. Text consolidat. Última modificació: 27 de setembre de 2011.