Les eleccions generals espanyoles de 1896 foren convocades el 5 d'abril de 1896 sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 16 de Puerto Rico i 30 de Cuba.
Fou elegit president del Congrés el conservador Alejandro Pidal y Mon, i com a president del Senat José Elduayen. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo fins al seu assassinat el 8 d'agost de 1897. La legislatura fou marcada pel llarg conflicte amb Cuba, que provocà nombroses protestes populars a causa de les lleves dels soldats, i l'assassinat de Cànovas a mans d'un jove anarquista que volia venjar als executats a causa del procés de Montjuïc, i que desfermà una forta lluita pel poder dins el Partit Conservador, cosa provocaria eleccions anticipades el març de 1898.