Les eleccions generals espanyoles de 1881 foren convocades el 21 d'agost de 1881 sota sufragi censatari. En total foren escollits 392 diputats, endemés dels 15 de Puerto Rico i 24 de Cuba.
Vencé per majoria el Partit Liberal-Fusionista, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. El nou Partit Liberal, creat el 1880, aplegava no sols als seguidors de Sagasta, sinó també al grup de Manuel Alonso Martínez i a la fracció d'Arsenio Martínez-Campos Antón, Joaquín Jovellar Soler, així com antics membres del Partit Moderat com José Álvarez de Toledo y Acuña, comte de Xiquena.. Quan als republicans, només es van presentar els progressistes en coalició amb monàrquics independents i el Partit Progressista.
Fou elegit president del Congrés el liberal José de Posada Herrera, comte de Toreno, i com a president del Senat José Gutiérrez de la Concha, marquès de l'Havana, substituït el 1883 per Francisco Serrano Domínguez. El cap de govern fou Práxedes Mateo Sagasta fins al 13 d'octubre de 1883, quan el substituí José de Posada Herrera, qui havia protagonitzat l'escissió d'Izquierda Dinástica, i es convocaren noves eleccions
