El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccionsEl Maine enfonsat provocà la Guerra de Cuba. La derrota espanyola provocaria la caiguda del govern i noves eleccions
Les eleccions generals espanyoles de 1898 foren convocades el 27 de març de 1898 sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 16 de Puerto Rico i 30 de Cuba. La legislatura fou marcada per l'esclat de la Guerra Hispano-estatunidenca, que suposà la derrota de les tropes espanyoles i la pèrdua de les darreres colònies americanes.
Vencé per majoria el Partit Liberal, dirigit per l'incombustible Práxedes Mateo Sagasta. Quan als conservadors, trasbalsats per l'assassinat del seu líder Cánovas del Castillo, es presentaren amb el seu nou cap Francisco Silvela, encara que un petit sector no el reconegué, i es presentà encapçalat pel duc de Tetuán. Quan als republicans, es presentaren novament amb la Fusión Republicana liderada per Nicolás Salmerón, però no va poder comptar amb el Partit Republicà Progressista ni amb el Partit Republicà Democràtic Federal, que demanaren l'abstenció.
Fou elegit president del Congrés el liberal Antonio Aguilar y Correa, marqués de la Vega de Armijo, i com a president del Senat Eugenio Montero Ríos. El cap de govern fou Práxedes Mateo Sagasta. L'u d'abril va començar la guerra que acabà amb la cessió de Cuba i Filipines el 12 d'agost de 1898 i la de Puerto Rico el 12 de desembre. Això provocà la caiguda de Sagasta i la convocatòria de noves eleccions el 1899.
