Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eduardo Barceló Llacuri

Plantilla:Infotaula personaEduardo Barceló Llacuri
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1937 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1937 Modifica el valor a Wikidata - 1937 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcomandant Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Eduardo Barceló Llacuri va ser un polític i militar espanyol que va lluitar en la Guerra Civil Espanyola, aconseguint el rang de comandant de milícies i manant les brigades mixtes 50a i 141a. Va arribar a ser membre del Partit Comunista d'Espanya.

Batalla de Guadalajara

Al febrer de 1937 és cap, ja amb el grau de comandant, de la 50a Brigada Mixta,[1][2] que es troba en fase d'organització en el front de Guadalajara.

En produir-se l'atac italià sobre Guadalajara (març de 1937), la seva unitat cobria la carretera general, i va sofrir tot el cop. La 50a Brigada es va replegar fins a l'arribada de reforços, passant llavors a segona línia, a Torija, per a reorganitzar-se. Davant l'avanç italià, Barceló i la seva brigada van ser de nou dits a primera línia, participant en el contraatac integrada en la 12a Divisió. El 25 de març és substituït al capdavant de la brigada pel comandant Jiménez Durán, passant Barceló a l'Agrupació Autònoma de Conca, acompanyant així al seu antic cap de sector, Lacalle. Possiblement va participar en l'atac sobre Terol en el sector d'Albarrasí a mitjan abril de 1937.

Ofensiva de Saragossa

Nomenat cap de la 141a Brigada, està present a l'ofensiva de Saragossa (setembre de 1937), donant suport a la XII Brigada Internacional davant de Villamayor de Gállego. Després de la batalla, i juntament amb altres militars procedents de milícies, va ser jutjat pel suposat assassinat de soldats del Partit Obrer d'Unificació Marxista i de la CNT, encara que finalment va ser absolt, possiblement per pressió dels comunistes.[3]

Referències

  1. Gabriel, 2011, p. 327.
  2. Zaragoza, 1983, p. 47-48.
  3. Salas Larrazábal, 2006, p. 2620-2621.

Bibliografia

  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Gabriel, Pere. Historia de la UGT IV. Un sindicalismo en guerra (1936-1939). Siglo XXI de España Editores, 2011. 
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9