Eduardo Barceló Llacuri
Eduardo Barceló Llacuri va ser un polític i militar espanyol que va lluitar en la Guerra Civil Espanyola, aconseguint el rang de comandant de milícies i manant les brigades mixtes 50a i 141a. Va arribar a ser membre del Partit Comunista d'Espanya. Batalla de GuadalajaraAl febrer de 1937 és cap, ja amb el grau de comandant, de la 50a Brigada Mixta,[1][2] que es troba en fase d'organització en el front de Guadalajara. En produir-se l'atac italià sobre Guadalajara (març de 1937), la seva unitat cobria la carretera general, i va sofrir tot el cop. La 50a Brigada es va replegar fins a l'arribada de reforços, passant llavors a segona línia, a Torija, per a reorganitzar-se. Davant l'avanç italià, Barceló i la seva brigada van ser de nou dits a primera línia, participant en el contraatac integrada en la 12a Divisió. El 25 de març és substituït al capdavant de la brigada pel comandant Jiménez Durán, passant Barceló a l'Agrupació Autònoma de Conca, acompanyant així al seu antic cap de sector, Lacalle. Possiblement va participar en l'atac sobre Terol en el sector d'Albarrasí a mitjan abril de 1937. Ofensiva de SaragossaNomenat cap de la 141a Brigada, està present a l'ofensiva de Saragossa (setembre de 1937), donant suport a la XII Brigada Internacional davant de Villamayor de Gállego. Després de la batalla, i juntament amb altres militars procedents de milícies, va ser jutjat pel suposat assassinat de soldats del Partit Obrer d'Unificació Marxista i de la CNT, encara que finalment va ser absolt, possiblement per pressió dels comunistes.[3] Referències
Bibliografia
|