|
Pere Gabriel i Sirvent
Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa, 1945)[1] és un escriptor i historiador, centrat en l'àmbit del pensament polític i la història social.[1] Fou professor i catedràtic d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona,[2] especialitzat en l'àmbit social i cultural de la Catalunya contemporània, temàtica de la que se'l considera un expert.[2][3] Gabriel és col·laborador habitual de revistes com L'Avenç i Recerques des dels inicis, i d'altres com Historia Social, Randa,[1] Serra d'Or[4] o la francesa Catalonia de la Université Paris-Sorbonne.[5] Ha escrit llibres com El Moviment obrer a Mallorca (1973),[6] Escrits polítics de Frederica Montseny (1979),[4] Memòria de Joan Peiró i Belis (2008), o Historia de la proclamació de la República a Catalunya (1977), entre d'altres.[1] Ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives com Les identitats nacionals, socials i polítiques i algunes de les seves refèrencies simbòliques, Nicolás Salmerón y el republicanismo parlamentario o Construyendo la modernidad : obra y pensamiento de Pablo Iglesias i ha estat director d'altres com l'obra de deu volums Història de la cultura catalana.[4][6] És membre del patronat de la Biblioteca Arús de Barcelona[7] i pertany al Grup d'Estudis República i Democràcia (GERD).[8] Sense definir-se ideològicament, va donar suport públic a l'Assemblea Nacional Catalana.[9] Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||
