|
Divisions administratives de l'Alemanya nazi   Després de la supressió dels Ländern (estats) individuals de la República de Weimar el 1934, els Gaue (Singular: Gau) eren les subdivisions administratives de facto de l'Alemanya nazi. Els Gaue nazis es van formar el 1926 com a districtes del Partit Nazi dins dels diferents estats alemanys i províncies prussianes, tal com venien donades des de la fi la Primera Guerra Mundial.[1] Cada Gau tenia un responsable administratiu, el Gauleiter (traduït per cap del Gau). Tot i que els Ländern i províncies prussianes van continuar existint després del Llei Habilitant de 1933, la seva administració es va reduir a un òrgan rudimentari unit a les respectives administracions del Gau en el procés de la Gleichschaltung. En total, el 1934 Alemanya estava organitzada en 32 Gaue. A la fi de la II Guerra Mundial el 1945 el nombre de Gaue arribava a ser de 42[2] Les regions ocupades el 1938 tant per l'Anschluss [annexió] d'Àustria com pels acords de la Conferència de Múnic (els Sudets de Txecoslovàquia), com també la regió de Klaipéda o Memelland (a l'actual Lituània) in coirpoirada el març del 1939, com finalment també les àrees conquistades durant la Segona Guerra Mundial, van ser incorporades als Gaue existents o van ser organitzades en Reichsgaue, similars en tot a les Gaue excepte en el nom. En el Reichsgaue, el Gauleiter també ostentava la posició de Reichsstatthalter, la qual cosa formalment combinava les esferes del partit i del govern estatal. Amb la fi de la guerra i la fixació de les noves fronteres arran de la Conferència de Potsdam (línia Oder-Neisse) Alemanya perdria tant els territoris annexionats a partir del 1938 com també els de Prússia Oriental, Pomerània i la Silèsia. Entre altres conseqüències, naixerien dos Estats alemanys que subsistiren fins a la re-unificació del 1990. Gaue, Reichsgaue i Länder Els Gaue van existir de forma paral·lela als estats germans, els Länder, i les províncies prussianes al llarg del període nazi. Pro forma, la divisió administrativa de l'Alemanya de Weimar va ser deixada de costat. El pla per abolir els Länder va ser finalment abandonat perquè Hitler va refusar realitzar reformes estructurals, la denominada Reichsreform (Reforma de l'Estat), tement que podrien importunar als líders locals del partit. Per les mateixes raons, els límits territorials dels Gaue van romandre sense modificacions dins d'Alemanya al llarg d'aquest període. Els Gaue sol van ser expandits per mitjà de l'addició de territoris ocupats després de 1938.[3] Mentre els Länder continuessin existint, el poder real a nivell local estava en mans dels Gauleiters, i no pas en els Ministres Presidents dels estats alemanys. Els Gauleiters eren directament designats per Hitler i només responien davant seu. En la pràctica, la interferència des de dalt era molt rara i, per tant, el seu poder era gairebé absolut. Gaue establerts en 1934
Reichsgaue establerts els anys 1930Nous Reichsgaue van ser fundats després del Anschluss (annexió) d'Àustria i de la incorporació dels Sudets després dels Acords de Múnic. Les parts meridionals de Txecoslovàquia també obtingudes en els Acords de Múnic no van formar part del Reichsgau Sudetenland, sinó que van ser incorporades a la part septentrional del Reichsgaue corresponent a l'antiga Àustria.
Reichsgaue establerts durant la Segona Guerra MundialDels territoris annexionats de Polònia i la Ciutat Lliure de Danzig en 1939, es van crear el Reichsgau de Wartheland i de Danzig-Prússia Occidental. Per la seva banda, els territoris polonesos que no pertanyien aquests dos Reicghgaue s'integraven als Gau de Prússia Oriental i de Silèsia. El Gran Ducat de Luxemburg, així com Alsàcia-Lorena, arrabassada a la França al 1940, van ser adjuntats als Gaue sud-occidentals fronterers de l'Alemanya nazi. Dos Reichsgaue més a Bèlgica es van establir en 1944, i es van annexar de iure a Alemanya.
AuslandsgauExistia també un Gau extraterritorial anomenat Auslandsorganisation (Organització d'estrangeria) per als membres transoceànics. La seva seu era a Berlín. Aquest Auslandsgau (Gau estranger) era considerat el Gau número 43 de l'Alemanya nazi. Zones operacionalsDesprés de la caiguda de Benito Mussolini el juliol del 1943, el govern italià va començar secretament les negociacions amb els Aliats perquè Itàlia es canviés al bàndol dels Aliats. En venjança, els alemanys van ocupar (Operació Achse) grans parts d'Itàlia, van alliberar a Mussolini, (Operació Roure), i ho van reinstal·lar com la governanta titella d'un nou estat feixista en aquelles zones que van ser ocupades per l'Exèrcit alemany. Encara que oficialment sota el control de totes les zones controlades per l'antiga Itàlia Feixista, gran part del nord-est situat entre Suïssa i el Adriático van ser reorganitzades com a zones d'operacions (Operationszonen). Aquestes van anar informalment annexades per Alemanya, i unides a les Gaue adjacents del Reich. Hi havia dues zones d'operacions, a saber:
Govern general En aquelles parts de Polònia que no van ser directament annexades al Reich Alemany, una administració civil independent va crear l'anomenat Govern General (dels territoris ocupats de Polònia).[5] Si bé, teòricament fora dels límits del propi Reich, va ser considerada part de la Gran Alemanya pels oficials nazis com una regió "autònoma" (és a dir, no depenent directament del govern de Berlín).[6] Va ser al seu torn subdividida en quatre distrikten (districtes). Arran de la invasió de la Unió Soviètica el juny del 1941, es creà un cinquè Gau format amb la incorporació dels antics territoris austríacs de Galítsia, el Districte Galítsia.[7] Protectorat de Bohèmia i Moràvia Després que l'acord resultant de la Conferència de Múnic hagués concedit a Alemanya el control sobre una part considerable de la Txecoslovàquia d'entreguerres, la resta va ser subordinada formalment al govern alemany al març de 1939. Mentre Eslovàquia es va convertir en un estat independent, però en realitat era un estat satèl·lit d'Alemanya, els territoris txecs van ser convertits en un Protectorat de Bohèmia i Moravia sota domini alemany.[8] Existien dues estructures separades per a l'administració dins del protectorat.[9] El Protectorat va ser oficialment dividit en dos Länder (territoris): Bohèmia i Moravia, que al seu torn van ser subdividits en un nombre d'unitats menors. El partit nazi va implementar una forma completament diferent d'organització constituint quatre districtes de partit separats a la regió, i subordinant-los organitzacionalment als Gaue i Reichsgaue que els envoltaven: Sudetenland, Gau Bayreuth (Bayerische Ostmark), Baix Danubi, i Alt Danubi.[9] Aquests dos mètodes van continuar coexistint en el protectorat durant tota la durada de la seva existència.[9] Planificació de futurs districtesEl govern nazi aplicava i practicava obertament un expansionisme territorial agressiu, amb la intenció d'ampliar encara més la ja per si mateix ampliada base territorial de l'Estat alemany.[10] En previsió d'aquestes esperades ampliacions territorials, van ser teoritzats potencials nous districtes en longitud pels ideòlegs nazis, funcionaris del govern, i els departaments de planificació territorial. Aquestes expansions tenien la intenció en cas que es dugui a terme de dues maneres diferents: Expansió territorial cap a Europa de l'EstEn una conferència donada el 16 de juliol de 1941, discutint sobre la futura organització de la conquistats territoris soviètics, Hitler va estipular no només la intenció d'incorporar les àrees esmentades més amunt, sinó que també cap a tota la regió dels Balcans (Reichskommissariat Ostland), la colònia alemanya del Volga, i el districte de Bakú en futurs Reichsgebieten (territoris del Reich).[11] El 3 de novembre de 1941 el va elaborar també l'aspecte toponímic de la germanización de l'Est:
Dins del Govern General era discutit si la vall central i alt del riu Vístula hauria de convertir-se en un únic Vandalengau (Gau dels Vàndals) o en tres nous Reichsgaue.[13] Una proposta prèvia al 1939 també advocava per la creació d'un Reichsgau Beskidenland, que s'hauria d'estendre des de l'àrea cap a l'Oest de Cracovia fins al riu Sant, a l'Est.[14] Per la seva banda, Sepp Janko, representant nazi dels interressos dels suabs del Danubi, pressionava perquè s'establís un Reichsgau Banat o un Prinz-Eugen-Gau, la qual cosa hauria abastat als territoris iugoslaus de Bačca, Bànat, parts de Transilvania (Siebenbürgen) i Baranya.[15] Annexió dels països germànicsLa categorització racial nazi dels grups ètnics d'Europa va classificar als europeus del nord, especialment a aquells que estaven properament relacionats als germans (acte considerats una sola nacionalitat de la qual els suïssos i austríacs no eren gens més que identitats sub-regionals en el millor dels casos) tals com els holandesos, els flamencs, els danesos, noruecs, suecs, i anglesos com a part d'una raça superior ària-nòrdica (Herrenrasse).[16][17] Després de la integració d'Àustria en una Gran Alemanya (Großdeutschland), Hitler va decidir que seguiria la mateixa política en el futur per a tots aquells països que percebés amb qualificacions racials com a "pertanyents" al Reich.[18] Això va significar que els Països Baixos i els estats escandinaus havien de ser finalment annexats en un molt més gran Gran Reich Germànic (Großgermanisches Reich) mitjançant la seva partició en unitats administratives d'estat i de partit més petites, tals com Dinamarca en un Gau Nordmark,[19] i Holanda en un Gau Westland.[20] Després la noció real d'aquests països d'haver estat independents o separats de la resta del Reich hauria de ser suprimida indefinidament.[21] L'objectiu cridava a la inauguració d'un nou període de Gleichschaltung forçat ràpid, el resultat final del qual seria que a part del seu "llenguatge dialecte" local, aquests països arribarien a ser perfectes duplicats de l'Alemanya Nacional Socialista en tots els aspectes polítics i socials.[22] Addicionalment es va pretendre revertir els límits fronterers d'Alemanya amb França a aquells de la Baixa Edat Mitjana del Sacre Imperi Romanogermànic. Una franja de l'est de França, des de la boca del Somme fins al Llac Ginebra (l'així cridada zona "tancada" o "prohibida" de la França ocupada per Alemanya) va ser preparada per ser annexada al Reich alemany com Reichsgau Burgund, amb Nancy (Nanzig) com a capital.[23] Vegeu també
Referències
Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
