Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jibal

Per a altres significats, vegeu «Al-Djibal».

Jibal (àrab: جبال, Jibāl, literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.[1] El nom va caure en desús a partir del segle xi durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.[2]

Geografia

La regió limitava a l'est amb el desert del Khurasan, al sud-est pel Fars, al sud pel Khuzestan, al sud-oest i oest per l'Iraq (Iraq Arabí és a dir Iraq àrab és a dir la part central i sud del modern Iraq), al nord-oest per l'Azerbaidjan i al nord per la cadena de muntanyes Alburz que la separaven del Mazanderan. Les ciutats principals eren Rayy, Qazwin, Hamadan, Esfahan i Yazd.

Governadors

Els seus governadors foren:

  1. Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah 744-747
  2. Abd-ar-Rahman Abu-Múslim 747-755
  3. Jumhur ibn Abd-ar-Rahman 755
  4. Muhàmmad ibn al-Àixath 755-756
  5. Abd-al-Hamid ibn Jàfar al-Ansarí 756-757
  6. Àssad ibn Abd-ar-Rahman 757-760
  7. Imran ibn Sàlih 760-776
  8. Hamza ibn Yahya 776-779
  9. Kulthum ibn Hafs 779-780
  10. Hàlaf ibn Abd-Al·lah 780
  11. Issa ibn Jàfar 780-782
  12. Sad ibn Sàlam al-Bahilí 782-787
  13. Abu-l-Abbàs al-Fadhl al-Barmakí 792-800
  14. Yahya ibn Saïd 800-805
  15. Al-Marzauban Jasatan 805
  16. Abd-Al·lah ibn Màlik 805-813
  17. Al-Hàssan ibn Sahl 813-821
  18. Abu-Tàïb Tàhir (I) ibn al-Hussayn (també de Khurasan) 821-822
  19. Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah 822-827
  20. Alí ibn Hixam 827-828
  21. Abu-Ishaq Muhàmmad (després califa al-Mútassim 833-842) 828-833
  22. Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa al-Ijlí 833-844
  23. Tàhir ibn Abd-Al·lah 844-849
  24. Abu-Jàfar Muhàmmad (després califa al-Múntassir 861-862) 849-859
  25. As-Sari ibn Muad aix-Xaybaní 859-860
  26. Tàhir ibn Abd-Al·lah (altre cop) 860-862
  27. Muhàmmad ibn Abd-Al·lah 862-866
  28. Abd-al-Aziz ibn Abi-Dúlaf al-Qàssim 866-867
  29. Mussa ibn Bugha al-Kalbí 867-874
  30. Al-Shalani 874-875
  31. Kaigalyq 875-882
  32. Adgu Tegin 883-886
  33. vacant 886-889
  34. Rafi ibn Haisam 889-894
  35. Abu-Muhàmmad Alí (després califa al-Muktafí 902-908) 894-902
  36. Iltutmix at-Turkí 902
  37. Hakan al-Muflikí 902
  38. Ismaïl ibn Àhmad (samànida) 902-907
  39. Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl (samànida) 907-914
  40. Muhàmmad ibn Ali ibn Saluq 914-915
  41. Wassif al-Bektumurí 916-917
  42. Alí ibn Wahsudan as-Sal·larí 917
  43. vacant 917-920
  44. Alí ibn Wahsudan as-Sal·larí (altre cop) 920-924
  45. Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad 924-926
  46. Nasr ibn Àhmad (samànida) 926-942
  47. Dhàhir-ad-Dawla Abu-Mansur Wuixmgir 942-943
  48. Rukn-ad-Dawla Abu-Alí al-Hàssan ibn Abi-Xujà Buwayh 943
  49. Nuh ibn Nasr (samànida) 943-948
  50. Rukn-ad-Dawla Abu-Alí al-Hàssan ibn Abi-Xujà Buwayh (altre cop) 948-976
  51. Fakhr-ad-Dawla 976-980
  52. Muàyyid-ad-Dawla 980-984
  53. Fakhr-ad-Dawla 984-997 (segona vegada)
  54. Majd-ad-Dawla 997-1029

Referències

  1. Lockhart, L. «D̲j̲ibāl». A: The Encyclopedia of Islam. vol.2: C-G. BRILL, 1991, p. 534. ISBN 90-04-07026-5. 
  2. Bosworth, Edmund. The Ornament of Histories: A History of the Eastern Islamic Lands AD 650-1041 (en anglès). I.B.Tauris, 2011, p. 2. ISBN 184885353X. 

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9