Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Dijle (departament)

Per a altres significats, vegeu «Dijle (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaDijle
Imatge
Tipusdepartament de França Modifica el valor a Wikidata
EpònimDijle Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 50° 50′ N, 4° 21′ E / 50.83°N,4.35°E / 50.83; 4.35
Estat desaparegutPrimer Imperi Francès Modifica el valor a Wikidata
CapitalBrussel·les Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Limita amb
Departament de Jemappes (1795–1814)
Ourthe (1795–1814)
Sambre-et-Meuse (en) Tradueix (1795–1814)
Meuse-Inférieure (en) Tradueix (1795–1814)
Dos Netes (1795–1814)
Departement de l'Escaut (1795–1814) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació1r octubre 1795 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució30 maig 1814 Modifica el valor a Wikidata
SegüentSouth Brabant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El departament del Dijle (vemell)
als departaments francesos dels actuals Països Baixos i Bèlgica

El departament del Dijle o en francès Departement de la Dyle era un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815. La capital n'era Brussel·les. Comprenia parts del ducat de Brabant i del comtat d'Hainaut. El seu nom prové del riu Dijle que rega una gran part del territori.[1][2]

El 1815, després del congrés de Viena, el tractat de París va atorgar el territori al Regne Unit dels Països Baixos. Guillem I dels Països Baixos va mantenir les divisisions administratives franceses, però va preferir el nom amb reminiscència a l'antic règim de província de Brabant Meridional. El 1830, va esdevenir belga i prendre el nom de província de Brabant fins a la seva escissió en tres el 1995: dues províncies Brabant Flamenc i Brabant Való i la regió Brussel·les.

Tenia una superfície de 3283 km² i el 1806 tenia 426.718 habitants. El departament tenia 38 cantons i 383 municipis i es va subdividir en tres arrondissements. Vers la fi de l'emperi francès, uns trenta municipis amb menys de 200 habitants van ser absorbits per entitats més grans.[3]

  1. Lovaina: amb els cantons Aarschot, Diest, Glabbeek, Graven, Haacht, Leuven, Tienen i Zoutleeuw.
  2. Nivel·les: amb els cantons Genappe (Genepien), Herne, Jodoigne, Nivel·les, Perwez (Perwijs) i Wavre.
  3. Brussel·les amb els cantons Anderlecht, Asse, Brussel·les, Halle, La Hulpe, Lennik, Sint-Stevens-Woluwe, Ukkel, Vilvoorde i Wolvertem.

Prefectes

1800-1805: Louis Gustave Doulcet de Pontécoulant
1805-1808: François Louis René Mouchard de Chaban
1808-1813: Frédéric Séraphin de La Tour du Pin Gouvernet
1813-1814: Frédéric Christophe d'Houdetot

Referències

  1. Lasius, Albrecht Friedrich Ludolph. Der Französische Kayser-Staat unter der Regierung des Kaysers Napoleon des Großen im Jahre 1812. Ein Geographisch-Historisches-Handbuch (en alemany). vol. 1. Osnabrück: Johann Gottfried Kissling, 1813, p. 156 [Consulta: 8 març 2015 (2015-03-08)]. 
  2. Almanach du département de la Dyle, contenant un extrait du mémoire statistique du département de la Dyle, adressé par le Préfet au ministre de l'intérieur en l'an 10 (1804). Brussel·les: Meissenbruch, 1804, p. 362 pàgines. 
  3. Tihon, André. «La fusion des communes dans le département de la Dyle sous le régime napoléonien». A: Revue belge de philologie et d'histoire (en francès). vol. 43, 1965, p. 515-551. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9