Dietrich Thurau (Frankfurt del Main, 9 de novembre de 1954) és un ciclista alemany, ja retirat, que fou professional entre 1975 i 1989,[1] durant els quals aconseguí 82 victòries.[2]
Abans de passar al professionalisme va destacar en categoria júnior i amateur en proves de ciclisme en pista. El 1971 i 1974 es proclamà campió d'Alemanya de persecució i el 1973 i 1974 en americana. També guanyà el campionat de ciclisme en ruta de 1972 i el campionat del món de persecució de 1974.[3]
En passar al camp professional, el 1975, Thurau continuà participant en proves de ciclisme en pista, sobretot durant els mesos d'hivern, coincidint amb la finalització de la temporada de ciclisme en ruta. El 1975 i 1976 es tornà a proclamar campió d'Alemanya en persecució, i el 1982 en americana.[3]
En les proves en ruta aconseguí victòries d'etapa a les tres grans voltes: sis etapes al Tour de França, cinc d'elles en l'edició de 1977, cinc a la Volta a Espanya, totes el 1976, i dues al Giro d'Itàlia. El 1975 i 1976 es proclamà campió nacional en ruta.[3]
Palmarès en ruta
Resultats al Tour de França
- 1977. 5è de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. Porta el mallot groc durant 15 etapes.
1r de la Classificació dels joves
- 1979. 10è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1980. Abandona (10a etapa)
- 1982. Abandona (20a etapa)
- 1985. Abandona (10a etapa)
- 1987. Abandona (15a etapa)
Resultats al Giro d'Itàlia
- 1978. Abandona. Vencedor de 2 etapes
- 1981. 14è de la classificació general
- 1982. Abandona
- 1983. 5è de la classificació general
- 1986. 18è de la classificació general
- 1987. 52è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya
Palmarès en pista
Referències
Enllaços externs
