Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Delvina

Plantilla:Infotaula geografia políticaDelvina
Imatge
Tipusvila Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 39° 56′ 58″ N, 20° 05′ 45″ E / 39.9494°N,20.0958°E / 39.9494; 20.0958
EstatAlbània
Comtatcomtat de Vlorë
DistricteDelvinë District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població5.754 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud200 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal9704 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0815 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websarandaweb.al Modifica el valor a Wikidata

Delvina[cal citació] o Delvinë (en albanès i turc, en grec Δέλβινο, Délvino) és una ciutat del comtat de Vlorë a Albània, 16 km al nord-est de Saranda. És cap del districte de Delvina, però ha perdut població després de 1991 i el 2004 s'estimava que només hi vivien 4.200 persones.

Està situada en un turó a 320 metres sobre el nivell de la mar, a 17 km de la costa de la mar Jònica. La ciutat és gairebé un llarg carrer mercantil rodejat de camps d'oliveres i tarongers amb cases de pagès. Està dominada per les ruïnes d'una vella fortalesa, probablement romana d'Orient. A les estimacions de 1940 la població s'estimava en 3.000 habitants. Sota els otomans fou capçalera del sandjak de Delvina. A la rodalia hi ha el lloc de l'antiga Phoenice, declarada parc arqueològic el 2005. El turisme ha beneficat a Saranda però no ha arribat a Delvina.

La seva història és desconeguda però devia arribar a certa importància doncs Constantí IX Monòmac (1042-1054) hi va construir una església (Sant Nicolau = Kisha Shen Kollit be Mesopotam) les restes de les quals es van conservar almenys fins a la Segona Guerra Mundial. La fortalesa és del mateix temps o pocs anys després i encara existeix. Al segle xiii fou part del despotat de l'Epir i al segle xiv era governada per la família Delvina, que en alguns moments va estar sota influència de catalans i venecians; el 1354 Mehmet Ali Pasha Delvina consta com a senyor del castell i la ciutat.

L'otomà Sinan Pasha hi va arribar per primer cop el 1431/1432. La dominació otomana es va establir al final del segle xv però mai no fou ben acceptada per la població i no es va poder considerar definitiva fins al 1537 en què fou dominada per Ayas Pasha. Al segle xvi fou un dels centres de l'orde de dervixos dels Khalwatiyya, portada de Janina vers el 1530 per Yakub Efendi; després van seguir els Bektashiyya. La mesquita principal fou la Khunkar djami fundada en temps de Baiazet II (avui ja desapareguda com altres restes musulmanes excepte la mesquita d'Hadjdji Ahmad Agha construïda el 1872). Ewliya Celebi va visitar la ciutat el 1670 i la va considerar una gran colònia otomana.

El 1912 fou dominada pels grecs i el 1913 fou integrada al nou principat d'Albània i després va seguir la història general del país. El 1920 va arribar a primer ministre Sulayman Delvina (18984-1933) nadiu de la ciutat, que va traslladar el govern de Durazzo a Tirana (febrer de 1920) i va establir així la capitalitat d'aquesta darrera.

Bibliografia

  • W. Leake, Travels in Notherns Greece, Londres, 1835
  • Sami Frasheri, Kamus al-alam, Istanbul, 1890.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9