El topònim prové de l'àrabdāmús (o daymús) que significa 'cova' o 'aljub'.[1] Hi ha evidències d'assentament romà en l'Hort del Comte i el sepulcre de Baebiae Quietae que podria haver estat la ciutat romana d'Artemision. En qualsevol cas, l'origen del poble actual és un llogaret musulmà adscrit al castell de Bairén. Fins al 1535 va pertànyer a Gandia. Després de l'expulsió dels moriscos fou repoblat per carta pobla de 1612. Va formar part del senyoriu dels comtes d'Almenara fins al segle xix. El 1932 es declararen expropiables, segons els criteris fixats en la llei de Bases per a la Reforma Agrària, el 13,7 % de les terres municipals i pertanyents a propietaris no residents al municipi.
L'any 1506 aparegueren, en un terreny conegut com el sepulcre de Baebiae Quietae que actualment es dedica a la producció agrícola, dos caps de marbre (un d'home i un de dona) i dos làpides romanes, una de les quals es trobava en una torreta antiga i l'altra en un sepulcre amb forma de torre.
Demografia i economia
El gentilici de Daimús és daimuser, tot i que popularment a la resta de pobles de la comarca es coneixen amb el sobrenom de 'tramussers', tret de Miramar, on els anomenen 'floricolers'.
L'economia del municipi ha sigut tradicionalment agrícola, destacant els cítrics i les hortalisses. No obstant això, des dels anys seixanta del segle xx Daimús ha experimentat un creixement del sector terciari a causa del desenvolupament del turisme, que actualment fa que la població es multiplique en època estiuenca. L'escassa indústria gira també al voltant de la comercialització de la taronja.