La nasal retroflexa sonora és un fonema que es transcriu [ɳ] a l'AFI i que està present en llengües com el sànscrit i el suec, entre altres. No existeix en català.
En català antic, la n final corresponent al grup etimològic MN es realitzava retroflexa. Després evolucionà a dorsal: DAMNU(M) > dan [daɳ] > dany [daɲ].[1]
Característiques
- És una consonant nasal perquè l'aire surt alhora per la boca i el nas.
- És un so retroflex perquè la llengua es col·loca darrere els alvèols, tocant amb la punta el paladar.
- És un so pulmonar central.
Referències
|
---|
|
|
---|
Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes- sonores
|
|
Consonants i vocals amb els sons |
---|
|
|
|
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors. |