Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Riu Isàvena

Plantilla:Infotaula indretIsàvena
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1200 m
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Osca (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLes Paüls
Final
Entitat territorial administrativaAragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl riu Éssera a Graus
DesembocaduraRiu Éssera Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 11′ N, 0° 20′ E / 42.18°N,0.33°E / 42.18; 0.33
Afluents
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió69 (longitud) km
TravessaRibagorça

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça.

L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost d'Ovarra[1] o de Gavarret, entre el Turbó i la serra de Sis, després de rebre les aigües del riu Blanc[2] o barranc d'Espés.[3] El riu, en el seu camí cap a l'Éssera, passa pel municipi de Beranui:[4] per Santa Maria d'Ovarra,[5] les Ferreries i[6] Pardinella.[7] En Tor-la-ribera,[8] rep les aigües del riu de Vilacarle molt a prop de Biasques d'Ovarra.[9] Les Fonts de Sant Cristòfol abans de Serradui[10] són una aportació d'aigua important, com el barranc de Sant Esteve[11] o el barranc de Carrasquer.[12] Després s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.[13]

L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.[14]

Història i llengua

L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català, ja que els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del comtat de Ribagorça a la riba del riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell, vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[15]

Vegeu també

Imatges de la conca, afluents, fonts i arquitectura del riu Isàvena

Referències

Bibliografia


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9