|
Cesco Ingrassia (5 d'octubre de 1922 - 28 d'abril de 2003) va ser un actor i humorista cinematogràfic i televisiu de nacionalitat italiana.[1]
Al costat de Franco Franchi, va formar una parella còmica coneguda en la història del cinema italià com Franco i Ciccio.
Biografia
Joventut
Nascut a Palerm, Itàlia, era el quart dels cinc fills d'una família de molt modesta condició. Des de la seva infància, va mostrar escàs interès per l'educació, encara que sí una propensió a l'humorisme.
Malgrat el seu poc interès per les activitats escolars, va aconseguir superar els estudis primaris, encara que amb molts problemes, ja que no anava bé amb les matemàtiques. En la seva adolescència, va exercir diferents oficis per poder mantenir-se (perruquer, fuster, sabater, carnisser), guanyant-se la vida a partir de 1938 com a tallador de calçat; no obstant això, començava a manifestar la seva passió pel món de l'espectacle i va començar a actuar en festes privades en les quals imitava amb cert èxit alguns dels gags de Totò, el seu ídol.
Però, el seu veritable debut en els escenaris no va arribar fins a uns anys més tard, en plena Segona Guerra Mundial: el 1944, després de freqüentar llarg temps el "Bar degli Artisti", lloc de trobada de futures celebritats, va conèixer Enzo Andronico i un còmic anomenat Ciampolo, amb els quals va formar el Trio Sgambetta. A partir de llavors va iniciar un llarg aprenentatge, marcat per una situació propera a la indigència.
Al final de la guerra es va traslladar a Torí, on va actuar, al costat d'un novençà Gino Bramieri, en el gènere de la paròdia, que llavors gaudia del favor del públic.
Durant una actuació a Milà el 1957, Ingrassia va conèixer una component d'una orquestra de cafè concert, Rosaria Calì, amb la qual es va casar a Gènova el 5 de setembre de 1960, i amb la qual va tenir un fill, Giampiero Ingrassia, nascut el 18 de novembre de 1961, i que també es va dedicar al món de l'espectacle.
Franco i Ciccio
A principis dels anys 1950, Ingrassia era actor d'una companyia teatral, rebent un sou de manera regular. Gairebé per accident va conèixer als carrers de Palerm Francesco Benenato, conegut més endavant amb el nom artístic de Franco Franchi, i iniciaren una llarga col·laboració que donaria lloc a una parella d'or pels seus importants ingressos i per l'enorme èxit de públic aconseguit. Junts van fer cent trenta-dos films, la majoria en els anys 1960. El seu treball va ser molt estimat pel públic, encara que ignorat per la crítica. El 1964, les seves pel·lícules van ingressar una xifra que va suposar el 10% del total dels beneficis aconseguits per la indústria cinematogràfica italiana.
Carrera en solitari
No obstant això, no sempre va ser estable la relació d'amistat entre Franco i Ciccio: va haver-hi baralles entre ells, de vegades en televisió i en directe (va ser històrica la seva discussió en un programa televisiu presentat en directe per Raffaella Carrà). Ciccio acusava Franco de megalomania, mentre que Franco li retreia una certa arrogància. La major crisi entre tots dos va ocórrer a la fi dels anys 1960 i inicis dels setanta, a causa de la decisió de Ciccio de voler interpretar un paper dramàtic en La violenza: quinto potere, film de Florestano Vancini estrenat el 1972.
En els períodes de separació de la parella, Ciccio va continuar amb la seva carrera, interpretant, entre molts altres papers, l'oncle boig en Amarcord, de Federico Fellini (1973), i l'honorable Voltrano en Todo modo, d'Elio Petri (1975), interpretació que li va valer el Nastro d'argento al millor actor no protagonista.
Posteriorment va fundar la productora Ingra Cinematogràfica, i el 1974 va dirigir el film còmic Paolo il freddo, en el qual actuava Franco, i el 1975 L'esorciccio, amb Lino Banfi.
Les diferències amb Franco van finalitzar el 1980, quan es va disculpar públicament en Domenica In, i la reconciliació oficial va tenir lloc en un programa televisiu en directe gràcies a la intervenció de Pippo Baudo. La parella va obtenir el reconeixement del públic i de la crítica pel seu treball en el film Kaos, dirigit el 1984 pels germans Paolo i Vittorio Taviani, i en el qual actuaven en l'episodi basat en la novel·la de Luigi Pirandello La giara, en què Ciccio era l'actor protagonista.
Últims anys
Franco i Ciccio van continuar participant en diferents programes televisius, bé com a presentadors o com a convidats, fins que a finals de 1992 va morir Franco, arribant a la seva fi la col·laboració dels dos artistes sicilians. Ciccio va fer encara algunes actuacions cinematogràfiques esporàdiques, i es retirà definitivament el 1996 perquè, com confessava el seu fill Giampiero, després de la mort de Franco, Ciccio havia perdut l'estímul, igual que un marit amb el cor trencat per la mort de la seva esposa.
Afectat des de 2001 de problemes respiratoris, Ciccio Ingrassia va morir en el Policlínico Agostino Gemelli de Roma el 28 d'abril de 2003, acompanyat dels seus éssers estimats. Va ser enterrat en el cementiri de l'Estiu de Roma.[2]
Filmografia
Filmografia:[3]
Amb Franco Franchi
- Appuntamento a Ischia, de Mario Mattoli (1960)
- L'onorata società, de Riccardo Pazzaglia (1961)
- 5 marines per 100 ragazze, de Mario Mattoli (1961)
- Maciste contro Ercole nella valle dei guai, de Mario Mattoli (1961)
- Il giudizio universale, de Vittorio De Sica (1961)
- Pugni pupe e marinai, de Daniele D'Anza (1961)
- Gerarchi si muore, de Giorgio Simonelli (1961)
- Il mio amico Benito, de Giorgio Bianchi (1962)
- I tre nemici, de Giorgio Simonelli (1962)
- I due della legione, de Lucio Fulci (1962)
- 2 samurai per 100 geishe, de Giorgio Simonelli (1962)
- Le massaggiatrici, de Lucio Fulci (1962)
- I motorizzati, de Camillo Mastrocinque (1962)
- Vino, whisky e acqua salata, de Mario Amendola (1962)
- Avventura al motel, de Renato Polselli (1963)
- Il giorno più corto, de Sergio Corbucci (1963)
- La donna degli altri è sempre più bella, de Marino Girolami (1963)
- Obiettivo ragazze, de Mario Mattoli (1963)
- Tutto è musica, de Domenico Modugno (1963)
- Gli imbroglioni, de Lucio Fulci (1963)
- I due mafiosi, de Giorgio Simonelli (1964)
- 2 mattacchioni al Moulin Rouge, de Giuseppe Vari (1964)
- Le tardone, de Marino Girolami (1964)
- I maniaci, de Lucio Fulci (1964)
- Queste pazze, pazze donne, de Marino Girolami (1964)
- Canzoni, bulli e pupe, de Carlo Infascelli (1964)
- I marziani hanno 12 mani, de Castellano i Pipolo (1964)
- Due mafiosi nel Far West, de Giorgio Simonelli (1964)
- L'amore primitivo, de Luigi Scattini (1964)
- Le sette vipere (Il marito latino), de Renato Polselli (1964)
- Cadavere per signora, de Mario Mattoli (1964)
- I due evasi di Sing Sing, de Lucio Fulci (1964)
- Amore facile, de Gianni Puccini (1964)
- 00-2 agenti segretissimi, de Lucio Fulci (1964)
- Sedotti e bidonati, de Giorgio Bianchi (1964)
- I due toreri, de Giorgio Simonelli (1964)
- Un mostro e mezzo, de Stefano Vanzina (1964)
- Veneri al sole, de Marino Girolami (1964)
- I due pericoli pubblici, de Lucio Fulci (1964)
- Soldati e caporali, de Mario Amendola (1964)
- Io uccido, tu uccidi, de Gianni Puccini (1965)
- Letti sbagliati, de Stefano Vanzina (1965)
- Per un pugno nell'occhio, de Michele Lupo (1965)
- I figli del leopardo, de Sergio Corbucci (1965)
- Scandali nudi, de Enzo Di Gianni (1965)
- Veneri in collegio, de Marino Girolami (1965)
- Gli amanti latini, de Mario Costa (1965)
- I due sergenti del generale Custer, de Giorgio Simonelli (1965)
- Come inguaiammo l'esercito, de Lucio Fulci (1965)
- Due mafiosi contro Goldginger, de Giorgio Simonelli (1965)
- 00-2 Operazione Luna, de Lucio Fulci (1965)
- Guerra a la italiana (Due marines e un generale), de Luigi Scattini (1965)
- I due parà, de Lucio Fulci (1965)
- 2 mafiosi contro Al Capone, de Giorgio Simonelli (1966)
- Come svaligiammo la Banca d'Italia, de Lucio Fulci (1966)
- Le spie vengono dal semifreddo, de Mario Bava (1966)
- I due sanculotti, de Giorgio Simonelli (1966)
- Gli altri, gli altri... e noi, de Maurizio Arena (1966)
- I due figli di Ringo, de Giorgio Simonelli i Giuliano Carnimeo (1966)
- Come rubammo la bomba atómica, de Lucio Fulci (1967)
- Il lungo, il corto, il gatto, de Lucio Fulci (1967)
- I zanzaroni, de Ugo La Rosa (1967)
|
- Il bello, il brutto, il cretino, de Giovanni Grimaldi (1967)
- Due rrringos nel Texas, de Marino Girolami (1967)
- Stasera mi butto, d'Ettore Maria Fizzarotti (1967)
- I due vigili, de Giuseppe Orlandini (1967)
- I barbieri di Sicilia, de Marcello Ciorciolini (1967)
- Nel sole, d'Aldo Grimaldi (1967)
- Brutti di notte, de Giovanni Grimaldi (1968)
- L'oro del mondo, d'Aldo Grimaldi (1968)
- Capriccio all'italiana, de Mauro Bolognini, Mario Monicelli, Pier Paolo Pasolini, Stefano Vanzina, Pino Zac i Franco Rossi (1968)
- Franco, Ciccio e le vedove allegre, de Marino Girolami (1968)
- I due crociati, de Giuseppe Orlandini (1968)
- Don Chisciotte e Sancio Panza, de Giovanni Grimaldi (1968)
- Ciccio perdona... Io no!, de Marcello Ciorciolini (1968)
- I 2 pompieri, de Bruno Corbucci (1968)
- I nipoti di Zorro, de Marcello Ciorciolini (1968)
- I due magnifici fresconi (un imbroglio tutto curve), de Marino Girolami (1968)
- I 2 deputati, de Giovanni Grimaldi (1969)
- Indovina chi viene a merenda?, de Marcello Ciorciolini (1969)
- Franco, Ciccio e il pirata Barbanera, de Mario Amendola (1969)
- Franco e Ciccio... ladro e guardia, de Marcello Ciorciolini (1969)
- Lisa dagli occhi blu, de Bruno Corbucci (1969)
- Satiricosissimo, de Mariano Laurenti (1970)
- Nel giorno del Signore, de Bruno Corbucci (1970)
- Franco e Ciccio sul sentiero di guerra, d'Aldo Grimaldi (1970)
- Don Franco e Don Ciccio nell'anno della contestazione, de Marino Girolami (1970)
- Ma chi t'ha dato la patente?, de Nando Cicero (1970)
- I due Maggiolini più matti del mondo, de Giuseppe Orlandini (1970)
- Principe coronato cercasi per ricca ereditiera, de Giovanni Grimaldi (1970)
- W le donne, d'Aldo Grimaldi (1970)
- Due bianchi nell'Africa nera, de Bruno Corbucci (1970)
- I due maghi del pallone, de Mariano Laurenti (1970)
- Il clan dei due Borsalini, de Giuseppe Orlandini (1971)
- Mazzabubù... Quante corna stanno quaggiù?, de Mariano Laurenti (1971)
- ...Scusi, ma lei le paga le tasse?, de Mino Guerrini (1971)
- Ma che musica maestro, de Mariano Laurenti (1971)
- I due della F. 1 alla corsa più pazza, pazza del mondo, d'Osvaldo Civirani (1971)
- Venga a fare il soldato da noi, d'Ettore Maria Fizzarotti (1971)
- Riuscirà l'avvocato Franco Benenato a sconfiggere il suo acerrimo nemico il pretore Ciccio De Ingras?, de Mino Guerrini (1971)
- Armiamoci e partite!, de Nando Cicero (1971)
- I due pezzi da 90, d'Osvaldo Civirani (1971)
- I due assi del guantone, de Mariano Laurenti (1971)
- Continuavano a chiamarli i due piloti più matti del mondo, de Mariano Laurenti (1972)
- Continuavano a chiamarli... er più e er meno, de Giuseppe Orlandini (1972)
- I due figli di Trinità, d'Osvaldo Civirani (1972)
- I due gattoni a nove code... e mezza ad Amsterdam, d'Osvaldo Civirani (1972)
- Storia di fifa e di coltello - Er seguito d'er più, de Mario Amendola (1972)
- Les aventures de Pinotxo (Le avventure di Pinocchio), de Luigi Comencini (1972)
- Paolo il freddo, de Ciccio Ingrassia (1974)
- Farfallon, de Riccardo Pazzaglia (1974)
- Crema cioccolato e pa... prika, de Michele Massimo Tarantini (1981)
- Kaos (episodi "La giara"), de Paolo Taviani i Vittorio Taviani (1984)
|
En solitari
Referències
|
|---|
| 1946–1970 | |
|---|
| 1971–1990 | |
|---|
| 1991–2010 | |
|---|
| 2011–present | |
|---|
|
_Ciccio_Ingrassia_(2).png)
