|
Florestano Vancini
Florestano Vancini (Ferrara, Itàlia, 24 d'agost de 1926- Roma, 17 de setembre del 2008), és un cineasta italià. BiografiaVa començar la seva carrera amb petits curtmetratges al llarg de la dècada dels anys 50. El seu primer llargmetratge és La lunga notte del '43 (1960), basat en els contes locals de Giorgio Bassani, fou premiat a la 21a Mostra Internacional de Cinema de Venècia. La seva obra està impresa d'un gran sentiment polític i de testimoniatges històrics. Després de La banda Casaroli (1962) i La calda vita (1964), va diririg Le stagioni del nostro amore (1966), Bronte: cronaca di un massacro che i libri di storia non hanno raccontato (1971), La violenza: quinto potere (1972), Il delitto Matteotti (1973), Amore amaro (1974), Un dramma borghese (1979), La baraonda (1980), La neve nel bicchiere (1984). Posteriorment es passà a la televisió, on va tenir èxit amb La piovra 2 (1986), segona temporada d'una sèrie sobre la màfia, i el 1992 amb el guió de Piazza di Spagna. El 2005 va tornar al cinema dirigint E ridendo l'uccise. El 1999 fou membre del jurat al 21è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[1] Com a curiositat cal destacar que l'únic spaghetti western que va dirigir, I lunghi giorni della vendetta (1967), ho va fer sota el pseudònim de Stan Vance.[2] El 2019 li fou dedicada a al seva ciutat natal l'Escola d'Art Cinematogràfica Florestano Vancini[3] Filmografia
Reconeixements
Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||
