Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Carcanyol

Carcanyols

El carcanyol és un element arquitectònic que defineix l'espai entre dos arcs o voltes[1] (concretament entre els extradós dels dos arcs)[2] o entre l’extradós d'un arc i un clos rectangular.[3]

Definició

Hi ha quatre o cinc significats acceptats del terme carcanyol en arquitectura i història de l'art, entès com l'espai entre una figura curvilínia i un límit rectangular. El més comú és l'espai comprès entre l’extradós d'un arc i el seu emmotllament rectilini. Malgrat això, també s'aplica a l'espai de paret entre arcs d'una arcada, o l'emmotllament damunt ells, o l'espai entre el medalló central i les cantonades rectilínies del quadrat que ho continguin, o l'espai entre l'esfera circular d'un rellotge i les cantonades del quadrat de la seva caixa. Més excepcionalment, també s'anomena així l'espai sota el voladís d'escala, si no està ocupat per un altre tram d'escala.

La utilització d'arcs a la construcció de ponts, fa que apareguin carcanyols també en aquestes estructures. Històricament, la majoria d'aquests espais eren carcanyols sòlids, perquè aquests espais entre arcs s'omplien completament amb pedra, acer o formigó armat. Posteriorment, s'ha fet bastant comú l'ús de carcanyols oberts, on les costelles, més primes, es fan servir per connectar la coberta superior amb els arcs del pont, produint estalvis significatius en material i pes, i conseqüentment en el cost. El pont de Trajà a l’antiga Roma sobre el Danubi és un dels exemples més antics. Els ponts amb carcanyols oberts de formigó armat eren bastant comuns per grans distàncies als anys 1920 i el 1930.

Els carcanyols també es poden trobar a la construcció de cúpules i són típics en les grans arquitectures del període medieval. On una cúpula necessitava recolzar-se en una base quadrada o rectangular, la cúpula aixecada sobre el nivell dels pilars que li donen suport forma uns carcanyols tridimensionals anomenats petxines que suporten el pes de la cúpula i la distribueixen entre els pilars.

Vegeu també

Referències

  1. DCVB - carcanyol
  2. Carcanyol a Optimot
  3. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 2 novembre 2014]. 

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9