Una galeria és un espai cobert que té, entre altres funcions, la de ser lloc de sojorn o de circulació. Es caracteritza per tenir una longitud molt gran en proporció a una amplada realment important i una alçada variable segons el seu ús. Va ser composta inicialment per files d'arcs als edificis, originaris de l'arquitectura oriental antiga. El seu caràcter de construcció a mur massissos i la seva significació d'espai a travessar, l'obligació d'efectuar un trajecte, testifica la presència de l'autoritat que l'ha construït. Aquesta concepció religiosa o profana s'ha perllongat fins al segle xix. El model inicial de galeria era un lloc de concentració i de recolliment el qual al mateix temps ha d'obligar a un recorregut de la porta a l'altar a l'església que és la nau. Amb les estances que rodegen la galeria es troba aquesta concepció a molts edificis públics d'una certa importància (immobles de despatxos, biblioteques, etc.).[1] Una galeria és:
Un lloc de pas o de passeig, cobert, molt més llarg que ample, mesurat en l'exterior en façana en socolada de l'edifici com la Galeria dels Uffizi de Florència.
Un lloc de sojorn i de passeig subministrant ombra al costat d'un jardí interior que pot formar un celobert;
En un teatre, és una mena de tribuna sense sobresortir, amb diverses files de butaques establertes en el perímetre de la sala. És un emplaçament reservat als espectadors. Es distingeix dels balcons o llotges pel fet que aquests són espais tancats a diferència de la galeria.
Un lloc d'exposició alt més llarg que ample com per exemple el Grand Palais a París. Aquesta forma ha donat les galeries d'art el seu nom i sentit actual tot i que la forma ja no hi compta.
Un lloc de comerç, un conjunt de botigues alineades en un passatge entre dos carrers sota una coberta.
Un passatge subterrani o cobert, d'origen militar: passatge practicat per l'assetjador per apropar-se a una plaça forta (anomenada també mina o antigament galeria de sapa efectuada pels sapadors del cos militar d'enginyers, aquesta forma ha donat nom a les galeries d'accés o de serveis en el sentit modern que ja no té un ús militar.
En un immoble, un passatge tècnic horitzontal, en general accessible per al personal de servei i protegit del públic, per a instal·lar cables i canonades (galeria tècnica).
En algunes esglésies la galeria és un espai elevat per allotjar els membres d'una coral. De vegades la galeria coincideix amb el claristori, però sovint és un element afegit a l'interior que no forma part de l'estructura de l'edifici.
↑Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.248. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
