La Menera

La Menera

Tipus	comuna de França
Localització
42° 21′ 37″ N, 2° 31′ 13″ E / 42.3603°N,2.5203°E / 42.3603; 2.5203
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Vallespir
Població humana
Població	55 (2021) (2,31 hab./km²)
Geografia
Superfície	23,83 km²
Altitud	667 m-1.554 m
Limita amb	Albanyà Serrallonga Montagut i Oix Camprodon Prats de Molló i la Presta
Organització política
• Batllessa	Agnès Parayre (2008–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66230
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	lamanere.fr

La Menera (en francès Lamanère) és un vilatge de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Juntament amb el de Costoja, el de la Menera és el terme més meridional del Vallespir, en concret de l'Alt Vallespir, en contacte amb la Garrotxa i el Ripollès.

A part del poble que dona nom al terme, també s'hi troben unes quantes masies, algunes de les quals formen petits veïnats com el de Terra Roig, les antigues mines que són la base etimològica del nom del poble i una colònia de vacances.

En el seu Onomasticon Cataloniae, Joan Coromines explica^[1] que Menera deriva dels apel·latius mena (mina) i menera (lloc de mines), termes que provenen de l'ètim cèltic mein-. En efecte, tot l'Alt Vallespir és un lloc de mines.

El terme comunal de la Menera, de 238.300 hectàrees d'extensió, està situat^[2][3] a l'extrem sud de la zona occidental de la comarca del Vallespir, en contacte amb la Garrotxa i el Ripollès, tot i que en aquest darrer cas, només administrativament: l'antic terme garrotxí de Beget fou agregat l'any 1969 al de Camprodon, que pertany al Ripollès.

El terme de la Menera és en el vessant septentrional de la carena principal dels Pirineus, i s'estructura principalment a partir de la Ribera de la Menera, amb tot el sistema de còrrecs que hi aflueixen des de les carenes que delimiten el terme, un dels quals, la Ribera del Coral, procedeix del veí terme de Prats de Molló i la Presta. Al racó sud-est del terme neix la Ribera del Castell, que se'n va de seguida cap al veí terme de Serrallonga.

El terme assoleix els 1.425 al Montnegre, i depassa els 1.200 metres en alguns altres cims com la Serra Llobera (1.279), el Serrat de Cogul (1.255), les Torres de Cabrenç (1.326) i el Puig Colom (1.260). El poble és a 699 m alt, i el punt on el terme toca el Tec, a 449. És un terme molt accidentat, però bastant unitari a l'entorn de les dues valls principals que el conformen.

La Menera conté el punt més meridional de la França continental. A l'entrada del poble es troba una escultura que destaca aquesta particularitat. Un rètol ho explica^[4] de la manera següent: “Aquesta escultura simbolitza el municipi més meridional de França, de la terra al cel, del cel a la terra, troba el pas estret amb un dit de saviesa.”

Prats de Molló i la Presta		Serrallonga
Camprodon (Ripollès), però Beget (Garrotxa)		Montagut i Oix (Garrotxa)

Situat al centre^[5] del terme comunal, a 828 m alt, és l'únic nucli de població agrupada del seu terme. És una petita agrupació de cases a l'entorn de l'església de Sant Salvador de la Menera, romànica, distribuïda actualment al llarg del carrer principal, que és la mateixa carretera que arriba al poble. Tanmateix, a l'entorn de l'església hi ha restes de l'antiga cellera de la qual hauria nascut el poble.

S'hi conserven vius els noms de moltes de les cases que formen la Menera: Ca la Pastora, Cal Menut, Can Barrutí, Can Francès, abans Can Cassolí, Can Llobert, Can Padern, Can Pastoric, Can Peixel i Can Reinet. Els espais destacats del poble són els carrers de Baix, de Dalt, del Cingle, del Mig i de Santa Cristina, la Plaça Cassu i el Plaçot, i l'Era de la Jova, a part del cementiri.

L'església romànica de Santa Cristina de la Serra, esmentada el 1435 amb aquest nom, està situada^[6] al sud-est del poble, en un lloc aïllat a llevant de la masia de Can Batlle.

Al nord-est del poble de la Menera, al límit amb Serrallonga, hi ha^[7] les restes del Castell de Cabrenç, actualment denominat les Torres de Cabrenç o Cabrenys, amb la capella de Sant Miquel del Castell de Cabrenç. De fet, el conjunt de ruïnes és, per pocs metres, dins del terme de Serrallonga, però constitueixen un dels paisatges importants de la Menera.

El Terra Roig és un petit veïnat de masies disperses situat^[8] a prop a migdia del poble.

Les masies o construccions aïllades del terme de la Menera són l'Aladrer, l'Assalador, o Mas de l'Assalador, la Cabanya, Cal Bossut, o Agafallops, Cal, o Can, Parent, Cal, o Can, Batlle, Can Benet, abans Can Coll, Can Bitena, Cal Blai, Can Bóta, abans Can Peirot, Can Cabanyó, ara anomenada amb el nom artificial de l'Eau Vive, Can Figa, Can Gallina, Can Jepic, abans Can Xicoi, Can Niol, Can Vila, la Casa Nova, el Cortal del Pla del Boix, les Estanoses, el Mas de Coll Roig, o, simplement, Coll Roig, el Mas de la Serra, el Mas de l'Aulina, el Mas del Pla del Castell, o, simplement, Mas del Castell, el Molí del Pla del Boix, la Pineda, el Pla de la Llop, el Pla del Boix, els Pradots, el Puig, Puig Agudell de Baix, Puig Agudell de Dalt, la Sedella, el Soler de Baix, el Soler de Dalt, la Torre i la Xalada, o Eixalada.

Algunes d'aquestes construccions aïllades són actualment en ruïnes: Cal Cerica, Can Guillemet, abans Can Mixeu, la Casa de Baix, el Colomer, l'Empedrissada, Font Calenta, el Mas del Teix i el Pla de la Coma. D'altres, encara, són desapareguts, i llur nom ha entrat en desús: la Cabanya d'en Vila, Ca l'Aranyó, Cal Bassó, o Can Sala, Cal Curt, Ca l'Escalugues, Cal Rei, Cal Roc, o, simplement, el Roc, Can Joanola, o Can Niolet, Can Martinet, Can Noguer (dos amb el mateix nom), Can Ponet, el Mas de les Torqueres, el Molí d'en Vila i la Teuleria d'en Costa.

Cal afegir algunes construccions aïllades no aptes per a l'habitatge més: l'Oratori, el Pont Nou i la Tomba de la Família Costa.

La Ribera de la Menera vertebra la major part del terme de la Menera; només se n'escapa el racó sud-est, on neix la Ribera del Castell, que davalla cap al terme de Serrallonga, en el qual s'ajunta també a la Ribera de la Menera. Aquesta ribera es forma al sud del poble de la Menera per la unió en un breu tram de tres còrrecs: procedent del sud-oest, el Còrrec del Clot de Puig Agudell, que hi aporta el Còrrec de les Marrades, amb el Clot de les Marrades, o Còrrec del Clot de les Marrades; del sud, el del Clot de les Palanqueres o Paqueteres, o Còrrec del Clot de les Palanqueres, amb Clot del Serrat d'en Martí, o Còrrec del Clot del Serrat d'en Martí i el Clot de Puig Agudell, o Còrrec del Clot de Puig Agudell, i del sud-est, la Ribera dels Pontarrons, que duu l'aportació del Còrrec del Mas de l'Aulina. Aigua avall, la Ribera de la Menera rep el Còrrec del Prat d'en Batlle i poc després el Còrrec o Ribera del Coll de Malrems, de llarg recorregut, que marca tota la vall de l'extrem sud-oest del terme. Aquest darrer còrrec rep al llarg del seu curs els del Camp del Verduc, de la Font del Verduc, dels Orris, de Coll Roig i de la Clotada. Més al nord, la Ribera de la Menera rep per la dreta, just al costat meridional del poble de la Menera, la Ribera del Teix, que articula la major part del sector sud-est del terme.

La Ribera del Teix, o de Can Peixel, abans de Can Niol, es forma al costat nord-est de Cal Bassó per la unió del Còrrec del Teix, que ve del Coll de la Muga i recull en el seu decurs el Còrrec del Coll del Llistonar, el Còrrec del Coll de la Muga i el Còrrec o Ribera de l'Assalador, que hi aporta el Còrrec del Pla de la Llop. El seu curs és en direcció nord-oest, i s'hi uneix el Còrrec del Pla del Castell, amb el Còrrec de les Torres i el de Coll Ballador, o de la Font del Collet Ballador.

Retornant a la Ribera de la Menera, al nord del poble s'hi afegeix per l'esquerra el Còrrec de Can Vila i per la dreta, el de l'Aladrer; al cap de prop rep per l'esquerra la Ribera del Coral, que just al límit del terme comunal ha rebut el Còrrec del Vernedell. Aigua avall, continua rebent d'altres afluències: Còrrec del Puig, Còrrec del Coll de la Cella, al qual abans s'han unit el Còrrec de Can Cabanyó i el Clot de la Llosella, o Còrrec del Clot de la Llosella, Còrrec del Pla del Boix, amb el de la Creu, Còrrec del Gran Salt, Còrrec de la Pineda, el Clot de Can Bitena, o Còrrec del Clot de Can Bitena, abans Còrrec d'en Bitena d'en Gallina, i el Torrent Fosc (els dos darrers formen l'extrem septentrional del terme de la Menera).

Nombroses són les fonts del terme de la Menera. Les més rellevants són la Font del Mas de la Serra i la de Santa Anna, abans Font del Verduc.

L'existència antiga d'un molí, ara desaparegut, motivava l'existència del Rec del Molí d'en Vila, topònim ja en desús, i amb el mateix rec en bona part desaparegut.

Cal destacar, finalment, l'existència del Salt de l'Huguet, al Còrrec del Coll de Malrems, a la Sedella.

La toponímia d'aquest terme es correspon amb la seva complexa orografia. Així, hi trobem obagues: Bac de la Guilla, Baga de Bordellat i Baga de la Sedella; clots: la Clotada, Clot de Can Bitena, Clot de la Llosella, Clot de les Marrades, Clot de les Palanqueres, o de les Pataqueres, Clot de Pla Ballador, Clot del Prat d'en Batlle, Clot del Serrat d'en Martí, Clot del Teix i Clot de Puig Agudell; colls: Collada de la Creu de la Sedella, Collada de Puig Colom, Collada Fonda, Collada Fonda (diferents), Coll de la Cella, Coll de la Muga, Coll del Boix, Coll de les Estanoses, Coll de les Falgueres, Coll del Faig Gros, Coll del Llistonar, Coll del Perer, Coll de Malrems, Coll d'Esteve, Coll Pregon, Coll Roig i Coll Ballador; muntanyes: el Cim de Bordellat, el Montnegre, Puig Ballador, o Puig de Coll Ballador, Puig Colom, Puig de Coma Negra, Puig de la Formentera, Puig de la Serra de les Estanoses, Puig de les Cobines, o Caubines; plans: Pla de la Llop, Pla de la Muga, Pla de la Primavera, Pla de la Serra, Pla del Boix, Pla del Castell i Pla del Voltor; serres i serrats: Serra Alta, Serra Baixa, Serra de Bordellat, o de la Baga de Bordellat, Serra de la Sedella, Serra de les Estanoses, Serra o Serrat de Mont Negre, Serrat de la Creu, Serrat del Bac de la Guilla, Serrat dels Rulls, Serrat del Sull i Serrat Gran; solanes: el Solà.

Les partides i indrets específics del terme de la Menera són l'Aladrer, Agafallops, l'Assalador, les Basses Roges, el Brosser, Cal Batlle, Cal Parent, Cal Rei, el Camp Llarg, el Camp Petit, Can Bitena, Can Blaiat, Can Cabanyó, Can Figa, Can Gallina, Can Niol, Can Vila, la Casa Nova, les Cobines, o els Caubins, el Colomer, el Còrrec de l'Assalador, l'Empedrissada, les Estanoses, els Forquets, el Mas de la Serra, el Mas de l'Aulina, les Mines de la Menera, Mener, el Peu de la Serra Alta, la Pineda, la Palanca, el Pont Nou, els Pradots, el Puig, Puig Agudell de Baix, Puig Agudell de Dalt, Puig Colom, el Quintà del Vial, el Roc del Tabal, la Sedella, el Soler de Baix, el Teix, les Teixoneres, el Terra Roig, les Teuleries, la Torre, Verduc i la Xalada, o Eixalada.

Alguns topònims corresponen a senyals termenals: el Cim del Serrat del Bac de la Guilla, el Piló del Coll de la Muga, el Roc de Cap de Ca, el Roc Alt, el Roc de Coll Roig, o Roc Punxut de Coll Roig, el Roc del Puig de la Serra de les Estanoses, el Roc de Mont Negre, el Roc Gros, el Roc Negre i el Roc Negre del Puig de la Formentera.

En el terme de la Menera hi ha dues fites termenals, les número 521 i 522, la primera al límit amb el terme de Camprodon, dins de l'antic terme garrotxí de Beget, i la segona al límit amb el terme d'Albanyà (dins de l'antic terme de Bassegoda, també de la Garrotxa).

• La fita 521, situada 4 metres a l'oest del Coll de Malrems, és una fita grossa de base quadrangular i capçalera arrodonida en forma d'arc.

• La 522 és al Coll de les Falgueres, i es tracta d'una fita de base quadrangular capçada per una forma arrodonida com un arc, amb el número gravat i pintat de color negre sense el marc blanc habitual en moltes de les fites, situada en una petita elevació de 10 metres a ponent del camí.

Travessa el terme de la Menera una única carretera, la D44 (Cortsaví - La Menera), que uneix els dos pobles esmentats, passant per Montferrer i Serrallonga. La Menera és a 30 quilòmetres de Cortsaví, a 22 de Montferrer i a 8 de Serrallonga, per aquesta carretera.

D'altra banda, la carretera D115, la del Coll d'Ares, frega el terme de la Menera al Coll de la Cella.

Avui dia no existeix cap línia regular de transport públic que enllaci la Menera amb els pobles dels voltants. Únicament es pot comptar amb l'autobús à la demande, servei que depèn del Consell General dels Pirineus Orientals.

El fet que sigui un terme orogràficament molt accidentat fa que siguin pocs els camins existents: Camí de Can Niol al Coll de les Falgueres, Camí del Coll de la Muga, Camí del Coll de les Falgueres, Camí del Coll de Malrems, Camí del Mas Roig, Camí del Puig i Camí de Puig Agudell. Alguns dels camins enllacen amb els termes veïns: Camí del Coll de Malrems al Coral, Camí del Coral, Camí Vell del Moral, Camí Vell de Prats de Molló i Ruta de Serrallonga.

A part de les mines, que van deixar de ser explotades fa més de dos-cents anys, l'altra activitat important temps enrere era l'explotació del bosc, que cobreix la major part del terme comunal. Boscos de roures, que eren aprofitats per a fer bótes, i de castanyers, aquests darrers cap a les Estanoses, a llevant del terme. Hi ha en actiu mitja dotzena d'explotacions agrícoles, quasi del tot dedicades a les pastures i el farratge. Hi ha presència testimonial d'arbres fruiters (2 ha) i de cereals (1 ha). La ramaderia sí que té una presència important, amb més de 100 caps de bestiar boví, més de 300 d'oví i una 150 de cabrum.

L'inici de l'explotació de les mines es perd en la nit del temps: es desconeix des de quan foren explotades. El 1225 Jaume I el Conqueridor, en comprar a Bernat de Llers el Castell de Bassegoda (castellum Rupis de Bassegoda), cita la villa Menera de Bassegoda cum sua menera argentera, tam de argento, ferro, cupro et stagno. Tot i que la cita es podria referir al Casal de la Menera del terme de Bassegoda, es tractaria d'un esment de mines properes, que comparteixen jaciments amb les de la Menera.

Si la cita del 1225 abans esmentada no es referís al poble vallespirenc, el primer esment del lloc de la Menera en un document fóra del 1427, i de la parròquia de Sant Salvador, del 1388. A partir del segle xiii apareix un llinatge de senyors cognominats de la Menera, senyors del lloc. Tanmateix, tot al llarg de l'Edat Mitjana, la Menera pertangué al terme de Serrallonga.

L'existència de la comuna de la Menera es deu a la Revolució Francesa, vers el 1790. Anteriorment formava part de la comuna de Serrallonga.

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de la Menera el 1767 i el 1789
1767	1789
260 h	104 f

Font: Pélissier, 1986.

Nota:

• Les dades anteriors a l'any 1789 no existeixen desglossades: estan incloses a Serrallonga.

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 392 560 678 745 692 740 750 794 816 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 713 624 548 588 510 496 488 451 473 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 510 513 514 422 440 433 348 323 284 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2009 2014 198 113 74 60 37 44 60 54 43

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini^[9] fins al 1999, després INSEE a partir del 2004^[10]

Batlle	Període
Michel Mach[12]	1983 - 1989
Philippe Cassu	1989 - Març del 1995
Marie-France Figa[13]	Març del 1995 - Març del 2001
Yvette Julia	Març del 2001 - Març del 2008
Agnès Parayre	Març del 2008 - Moment actual

• Agnès Parayre, Delegada a la Comunitat de Comunes de l'Alt Vallespir i Presidenta de la comissió de Noves Tecnologies. Delegada al SPANC66 i al SIGA DU TECH. Vicepresidenta de la Comissió Agrícola de l'Associació de batlles Maires66.

• Michel Juanole, delegat d'Obres
• Jean-Paul Capallera, delegat de Finances.

• Danielle Monie, delegada de Comunicació
• Georges Figa, delegat d'Agricultura
• Marie-Andrée Margalef, delegada de l'Àrea social
• Pierrette Juanole Dumoulin, delegada de Catalanitat.

A les eleccions cantonals del 2015 la Menera ha estat inclosa en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys d'Arles i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys d'Arles i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són consellers per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

En l'actualitat, la Menera no disposa de cap escola, de cap nivell. L'antic edifici de les escoles acull en l'actualitat la Casa del Comú, una petita biblioteca i mediateca municipal i el bar - cafeteria del poble, El nostre racó. Arles, els Banys d'Arles, Ceret, Prats de Molló i Reiners són els pobles de destí dels infants i joves de la Menera.

• Becat, Joan. «85 - La Menera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Menera, Meners». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, V L-N). ISBN 84-7256-844-X. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Delcor, Maties. «La Menera». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «La Menera». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
• Serres-Bria, Roland. «La Menera de Cabrenç». A: Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales. Sant Esteve del Monestir: Imprimerie Littéraire Michel Fricker, 1993. 

• Ajuntament de la Menera (francès)
• El terme de la Menera en els mapes topogràfics de l'IGN