Buwàyhides

Buwàyhides

Dades
Tipus	dinastia estat desaparegut regne
Religió	islam
Idioma oficial	pahlavi, àrab i mazanderani
Història
Creació	934
Data de dissolució o abolició	1062
Període	Shi'a Century (en) Edat d'or de l'islam
Activitat
Superfície	1.600.000 km²

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh (àrab: بنو بويه, Banū Buwayh) o dels buwàyhides o búyides (àrab: البويهيون, al-buwayhiyyūn) fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia. Va tenir branques a l'Iraq, a Fars, a Kirman i al Jibal («la Muntanya», és a dir, l'Iran centro-occidental), aquesta darrera dividida en les d'Esfahan-Hamadan i la de Rayy. Des del 981 les ciutats de Bàssora i Ahwaz, que corresponien a l'Iraq, van gaudir d'autonomia i sovint es van posar sota dependència de Fars. La dinastia fou eliminada pels seljúcides entre el 1055 i el 1056.^[1]

El fundador de la dinastia, Buwayh o Búya deu descendir d'un servidor dels sassànides. Els seus fills Alí (Imad-ad-Dawla), Hàssan (Rukn-ad-Dawla) i Ahmed (Muïzz-ad-Dawla) van establir el domini efectiu i Ahmed va entrar a Bagdad el 945 i va nomenar un califa de confiança (Al-Mutí el 946). A partir del 1012 els kurds es van erigir en rivals perillosos que es van apoderar de Pèrsia, mentre els gaznèvides ho van fer amb la zona del nord cap a la mar Càspia. El cop final el van donar els seljúcides en ocupar Bagdad el 1055, i Kirman el 1056.^[2]

• Buwayh o Buya
  • Imad-ad-Dawla
  • Rukn-ad-Dawla
    • Àdud-ad-Dawla
      • Xàraf-ad-Dawla
      • Samsam-ad-Dawla
      • Bahà-ad-Dawla
        • Sultan-ad-Dawla
        • Muixàrrif-ad-Dawla
          • Abu-Kalijar
            • Al-Màlik ar-Rahim
            • Fúlad Sutun
            • Abu-Sad
        • Qawam-ad-Dawla
        • Jalal-ad-Dawla
          • Al-Màlik al-Aziz
    • Fakhr-ad-Dawla
      • Majd-ad-Dawla
      • Xams-ad-Dawla
        • Samà-ad-Dawla
    • Muàyyid-ad-Dawla
  • Muïzz-ad-Dawla
    • Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
    • Al-Habaixí
    • Abu-Ishaq Ibrahim
    • Abu-Tàhir

• Muïzz-ad-Dawla 932-967
• Izz-ad-Dawla Bakhtiyar 967-977
• Àdud-ad-Dawla 977-983
• Samsam-ad-Dawla 983-987
• Xàraf-ad-Dawla 987-989
• Bahà-ad-Dawla 989-1012
• Sultan-ad-Dawla 1012-1022
• Muixàrrif-ad-Dawla 1022-1025
• Jalal-ad-Dawla 1025-1044
• Abu-Kalijar 1044-1048
• Al-Màlik ar-Rahim 1048-1055
• captura de Bagdad per Toghril Beg I (seljúcida) 1055 i empresonament d'Al-Màlik ar-Rahim

• Imad-ad-Dawla 934-950
• Àdud-ad-Dawla 950-983
• Xàraf-ad-Dawla 983-989
• Samsam-ad-Dawla 989-998
• Bahà-ad-Dawla (búyida) 998-1012
• Sultan-ad-Dawla 1012-1024
• Abu-Kalijar 1024-1048
• Fúlad-Sutun 1048-1052
• al-Màlik ar-Rahim 1052-1054 (governador el seu germà Abu Sad)
• Fúlad-Sutun 1054-1056, en lluita 1056 a 1062
• Fadlawayh o Fadlúyah 1056, de Shabankara, se sotmet als seljúcides amb Toghril Beg I 1056

• Muïzz-ad-Dawla 936-950 (conquesta 936, després nominal)
• Àdud-ad-Dawla 950-983 (950-968 nominal)
• Samsam-ad-Dawla 983-998
• Bahà-ad-Dawla 998-1012
• Qawam-ad-Dawla 1012-1028
• Abu-Kalijar 1028-1048
• Fúlad-Sutun 1048
• als seljúcides de Kirman 1048

• Imad-ad-Dawla 932-946
• Rukn-ad-Dawla 946-976
• Divisió en dues branques: Isfahan-Hamadan i Rayy

• Muàyyid-ad-Dawla 976-984
• Fakhr-ad-Dawla 984-997
• Xams-ad-Dawla 997-1022
• Samà-ad-Dawla 1022-1024
• als kakúyides 1024

• Fakhr-ad-Dawla 976-980
• Muàyyid-ad-Dawla 980-984
• Fakhr-ad-Dawla 984-997
• Majd-ad-Dawla 997-1029
• als gaznèvides 1029

• Diyà-ad-Dawla vers 985
• A Fars

• Taj-ad-Dawla vers 985

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buwàyhides