Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Muàyyid-ad-Dawla

Plantilla:Infotaula personaMuàyyid-ad-Dawla
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 març 942 Modifica el valor a Wikidata
Mortgener 984 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Emir de Rayy
980 – 983
← Fakhr-ad-DawlaFakhr-ad-Dawla → Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRukn al-Dawla Modifica el valor a Wikidata

Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal. Era germà d'Àdud-ad-Dawla i de Fakhr-ad-Dawla i fill de Rukn-ad-Dawla.

A la mort del pare, cap de família, el 16 de setembre del 976, els seus dominis es van repartir i Muàyyid-ad-Dawla va rebre Isfahan, mentre el seu germà Fakhr-ad-Dawla rebia Hamadan; Rayy no és clar per quin dels dos era i el Djibal va quedar repartit; el tercer germà Àdud-ad-Dawla conservava Oman, Kirman i Fars i la direcció de la família. Sembla que Fakhr-ad-Dawla va voler dominar Rayy però Muàyyid-ad-Dawla li va impedir amb el suport d'Àdud-ad-Dawla. Almenys se sap que Rayy estava sota control de Muàyyid-ad-Dawlaper unes monedes amb la seva cara encunyades a Rayy el 976 i 983, si bé aquest control potser no fou permanent.

L'agost/setembre del 980 Àdud-ad-Dawla va ocupar Hamadan, que pertanyia al seu germà Fakhr al-Din i les regions al sud i est de la ciutat; Muàyyid-ad-Dawla pel seu costat dominava Rayy. Poc després Muàyyid-ad-Dawla va enviar al seu ministre Ismail ibn Abbad des de Rayy (octubre/novembre) per negociar la transferència d'aquesta ciutat (que o bé havia sigut abans de Fakhr al-Din per conquesta o li havia estat adjudicada en el repartiment del 976) a Muàyyid-ad-Dawla. Rayy no fou l'única recompensa que Muàyyid-ad-Dawla va rebre per haver restat lleial a Àdud-ad-Dawla en el conflicte amb el seu germà i Bakhtiyar: l'amir al-umara li va donar el govern de Hamadan i Nihawand i se li van donar també les tropes que abans estaven al servei de Fakhr (que encara foren incrementades després per combatre els samànides).

El ziyàrida Qabus ibn Wuixmaguir va perdre part del Tabaristan davant Muàyyid-ad-Dawla (finals del 980) però va refusar aliar-se a aquest contra els samànides que donaven suport a Fakhr-ad-Dawla (juliol/agost del 981). Fakhr-ad-Dawla, amb suport samànida, va provar de recuperar els seus dominis, però fou derrotat altre cop el 981 i posteriors intents no van tenir tampoc èxit. Àdud-ad-Dawla va obtenir llavors del califa el nomenament oficial del seu germà Muàyyid-ad-Dawla com a governador del Tabaristan i Gurgan (Djurdjan), amb el dret de conquistar els territoris. Muàyyid-ad-Dawla va aconseguir dominar militarment les dues províncies (982) i les va governar reforçat amb el nomenament del califa; Kabus, aliat amb Fakhr al-Din, no el va poder expulsar tot i el suport que va rebre del samànida Nuh II ibn Mansur.

Àdud-ad-Dawla va morir el 983. Muàyyid-ad-Dawla va provar un acostament al seu germà, que no va reeixir i va morir poc després (984). El seu visir Ibn Abbad va cridar llavors a Fakhr que va anar a Rayy i Isfahan; el fill de Muàyyid-ad-Dawla es va haver de sotmetre. Fakhr no va retornar el Gurgan (que havia passat a Muàyyid-ad-Dawla) al seu antic aliat Qabus.

Bibliografia

  • C. G. Miles, The numismatic history of Rayy, Nova York, 1938
  • Bowen, The last Buwwayhids, 1929
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9