Brötchen (en alemany significa literalment panet brot = pa i -chen el sufix diminutiu). Aquest panet sol denominar també com Semmel. És un típic pa servit en els esmorzars i en els llocs de carrer en prendre una salsitxaalemanya tal com pot ser un bratwurst (salsitxa rostida) o una brühwurst (salsitxa cuita). És fàcil de trobar en gairebé qualsevol forn d'Alemanya.[1][2] Aquest panet té moltes variants de la zona d'Alemanya i sol canviar en ingredients i en la forma. S'elabora amb farina de blat simplement o amb farina de sègol. La forma d'aquest pa és similar a la d'un puny i la seva superfície sol estar coberta d'una cruixent crosta recoberta de llavors.[3]
Elaboració
L'elaboració tradicional d'aquest panet és llarga. Comença amb l'elaboració de la massa, que ha de reposar prop de 20 hores, de manera que els microorganismes en la farina i el llevat puguin proporcionar les aromes i l'adequada consistència a la massa.[3] Fins a mitjan segle XX els brötchen eren considerats com un article de luxe, per això una família alemanya mitjana només menjava aquests panets un cop per setmana.
Denominacions regionals
Existeixen variants del nom Brötchen que depèn de la zona d'Alemanya, d'aquesta forma es té que s'anomena:
Kipf, kipfl (-a/-e), laabla (laiblein), stella a Francònia.
Variacions regionals
Existeixen nombroses variants regionals dels brötchen, i es pot dir que cada regió té una característica que la caracteritza.
Hörnchen. En alemany significa banyeta i és així a causa de la seva forma de banya, és una mena de panet lleugerament dolç hbrötchenteig. Hi ha aquest panet a la República Txeca i en Eslovàquia. A Alemanya hi ha exemples d'aquest panet a Sachsen i Rheinland-Pfalz. en moltes regions com per exemple en el Rheinland de vegades es troba amb comí, grans de sal o altres ingredients.[2]
Kaisersemmel es troben a Àustria, Suïssa i el sud d'Alemanya. Es componen de farina refinada de blat i solen contenir una espècie de figura espiral en la part superior.
Knauzen es tracta d'un panet especial elaborat de farines de espelta i blat. És una especialitat coneguda de oberschwabenBiberach. El sabor especial prové de la seva elaboració artesanal i la seva fermentació que dura prop de 20 hores.
Knüppel a l'Estat Lliure de Saxònia i Brandenburg són panets de forma allargada (eingeschlagenes) amb la seva part de la seva pasta barrejada amb una mica de mantega.
La konduktsemmel existeix a la Alta Àustria i se solen servir a l'hora de dinar (mahlzeit) després d'un enterrament. Sol ser un panet de grandària mitjana amb una mica de comí i anís en la seva superfície.
Langsemmel al Steiermark es coneix com una variant de panet de farina. Té una forma ovalada.
Laugensemmel (Laugenwecken) molt coneguda al sud d'Alemanya. Té un sabor característic sol servir amb grans de sal sobre la seva superfície.
Partyrad a Rheinland-Pfalz. La majoria dels panets solen contenir llavors de rosella, sèsam, comí. La majoria tenen forma de flor.
Röggelchen a Colònia és elaborat amb una farina 5% de sègol i sol menjar-se amb els halvar hahn amb gouda en els restaurants. Se solen fer al forn en parelles de panets.
Schusterjunge a Berlín, s'elabora de farina barrejada amb sègol. Té una pasta de color fosca, i és reconegut com el panet que més temps roman a punt per menjar.
Stollen és un panet una mica allargat i gran, decorat la majoria de les vegades amb anís. A Oberfranken se solen servir entre dues o tres kulmbacher bratwurst.
Strohsemmel es tracta d'una espeie de panet de llet, cuinat amb aire calent. Aquest panet és molt conegut a la ciutat de Lemgo.
Zeilensemmel es troba en Steiermark es compon d'una cadena de sis panets.
Altres gastronomies
A Àustria és especial l'anomenat kaisersemmel (el panet de l'emperador) conegut també en Suïssa així com en el sud d'Alemanya.[1] Aquest panet s'elabora amb una massa normal de pa blanc i abans d'introduir-al forn es realitzen cinc traces en forma d'espiral.
Es poden trobar aquests brötchen (panets) en les gastronomies d'altres països europeus, per exemple a Croàcia i a Eslovènia es coneixen com a Kajzerica, a Polònia es denominen Kajzerka .
↑ 2,02,1Julia Schulte to Bühne. Das Bäckerhandwerk von 1896 bis 1996 (en alemany). 1 ª. Waxmann, 1999. ISBN 389325823X.
↑ 3,03,1Leader, Daniel; Lauren Chattman. Local Breads: Sourdough and Whole-Grain Recipes from Europe's Best Artisan Bakers (en anglès). 1 ª. W. W. Morton, 2007. ISBN 0393050556.
↑Alwin Bellmann. Rundstück warm mit Schuh : Geschichte aus dem alten Hamburg (en alemany). 1a. Berlin: Wartberg Verlag, 2005. ISBN 3831313806.