Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Balduí I de Constantinoble

Plantilla:Infotaula personaBalduí I de Constantinoble
Imatge
Estàtua de Balduí I de Constantinoble a Mons Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementjuliol 1172 Modifica el valor a Wikidata
Valenciennes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mortjuliol 1205 Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
Veliko Tàrnovo (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortexecució per ofegament Modifica el valor a Wikidata
Emperador llatí
1204 – 1205 – Enric I de Flandes →
Comte de Hainaut
1195 – 1205
← Balduí V d'HainautJoana I de Flandes →
Comte de Flandes
1194 – 1205
← Margarida I de FlandesJoana I de Flandes → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, escriptor, Croat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteConquesta de Zara
setge de Constantinoble (1203)
setge de Constantinoble
batalla d'Adrianòpolis
Setge d'Arràs Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Flandes Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria de Xampanya (1186, 1186 (Gregorià)–1204) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoana I de Flandes, Margarida II de Flandes Modifica el valor a Wikidata
ParesBalduí V d'Hainaut Modifica el valor a Wikidata  i Margarida I de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansViolant de Flandes
Isabel d'Hainault
Enric I de Flandes
Felip I el Noble Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.[1]

Era fill del comte Balduí VIII de Flandes i de Margarita d'Alsàcia comtessa de Flandes (des del 1191). Va néixer a Valenciennes el 1171 i va heretar dels seus pares els comtats d'Hainaut (Balduí VI d'Hainaut) el 1195 i de Flandes (Balduí IX de Flandes) el 1194.

Fou un dels senyors més poderosos que va participar en la Quarta Croada. El 1200 va arribar a Venècia, d'allí esperava embarcar cap a Terra Santa però va canviar els seus plans a petició del príncep Aleix Àngel, fill de l'emperador Isaac II Àngel, que va anar a Venècia per demanar ajut per reposar al seu pare que havia estat enderrocat i cegat pel seu germà Aleix III Àngel (1195). El príncep Aleix va fer grans promeses als croats i Balduí de Flandes els va convèncer per anar a Constantinoble. Van sortir amb una flota dirigida pel dux Dandolo, que era comandant en cap de l'expedició. Els fets que van succeir a la capital imperial del 1202 al 1204 es poden seguir sota els emperadors romans d'Orient Aleix III Àngel (1195-1203), Isaac II Àngel (segon període 1203-1204), Aleix IV Àngel (1203-1204) i Aleix V Ducas (1204-1204). El resultat immediat fou la conquesta de Constantinoble (1203) i la reposició d'Isaac II Àngel (amb el seu fill Aleix III Àngel com a associat). Enderrocat per segona vegada per Aleix V Ducas Murzufle, els croats van ocupar Constantinoble per segona vegada (1204) i van decidir establir l'Imperi Llatí. Els venecians i l'Església Catòlica imposaren Balduí de Flandes com a emperador titella.[2]

Fou coronat el 9 de maig del 1204 i va rebre una petita part de l'Imperi (Constantinoble i part de Tràcia) mentre que la resta es va repartir entre venecians i altres senyors, entre els quals hi havia Bonifaci I de Montferrat, que va rebre Tessalònica amb títol de rei. Els grecs van resistir i van crear estats a l'Epir, Nicea i Trebisonda; van rebre el suport del rei búlgar Ivan Assèn. Els grecs es van apoderar d'Adrianòpolis, que Balduí va anar a assetjar, però atacat pels búlgars fou derrotat completament a la batalla d'Adrianòpolis el 14 d'abril de 1205 i fet presoner. Va morir captiu al cap d'uns mesos, el 1206. Li va succeir el seu germà Enric I de Flandes (1176-1216).

Referències

  1. Hamilton, Janet; Hamilton, Bernard; Stoiànov, Iuri. Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 (en anglès). Manchester University Press, 1998, p. 259. ISBN 071904765X. 
  2. Carr, 2015, «Angeli and Latins».

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9