|
Batalla d'Adrianòpolis (1205)
La batalla d'Adrianòpolis (1205) va ser una de les batalles posteriors al saqueig de Constantinoble en la Quarta Croada. AntecedentsA pesar de l'enemistat comú contra els romans d'Orient, l'emperador Balduí es va enfrontar al tsar búlgar Kaloian I Assèn a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a més, els terratinents grecs de Tràcia oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar els llatins de la capital i quan la població local va expulsar a la guarnició d'Adrianòpolis i l'emperador Balduí s'apressà a intentar recuperar-la,[2] sent derrotat i capturat per Kaloian. La batallaLa batalla tinggué lloc el 14 d'abril de 1205 i fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exèrcit llatí i va capturar a l'emperador Balduí, que fou capturat i empresonat per Kaloian I Assèn.[2] ConseqüènciesEl dux de Venècia Enric Dandolo va portar les forces restants de tornada a Constantinoble i va aconseguir contenir als búlgars fins que en no saber-se res de Balduí, Enric fou proclamar regent i va tornar a Constantinoble perseguit per les forces del rei búlgar que va incendiar Filipòpolis, va assolar Tràcia, i va rebre el suport dels grecs, hostils als llatins. Les crueltats dels búlgars van mostrar als grecs que aquests eren un amos pitjors que els llatins i Adrianòpolis, que primer havia tancat les portes a Enric, ara el va cridar i el va rebre amb aclamacions (1206). En aquest moment ja se sabia que Balduí havia caigut presoner del rei búlgar i va morir per aquest temps de malenconia. Els barons van aclamar Enric com a emperador i fou coronat el 20 d'agost del 1206 quasi al mateix temps que Làscaris es coronava a Nicea.[3] Aquesta derrota va trencar el poder franc, acabant amb l'objectiu de conquerir tot l'Imperi Romà d'Orient, ja que va donar temps als exiliats a organitzar la defensa en el que serien el Despotat de l'Epir i l'Imperi de Nicea. Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.png)
