Avetís Aharonian

Avetís Aharonian

Biografia
Naixement	4 gener 1866 Tsolakert (Imperi Rus)
Mort	20 març 1948 (82 anys) Marsella (França)
Sepultura	Cementiri de Père-Lachaise, 97 Grave of Avetis Aharonian (en)
President Office des réfugiés arméniens (en)
1926 – 1934 – Alexander Khatisian →
President de l'Assemblea Nacional d'Armènia
1r agost 1919 – 4 novembre 1920 ← Avetik Sahakian – Hovhannès Kadjaznuní →
President Delegation of the Armenian Republic (en)
1919 – 1926
President Armenian National Council (en)
octubre 1917 – 1918
Diputat de l'Assamblea Nacional d'Armènia
Dades personals
Grup ètnic	Armenis
Religió	Església Apostòlica Armènia
Formació	Universitat de Lausana (1898–1901) Gevorkian Theological Seminary (en) (–1886) Facultat d'Art de París
Activitat
Ocupació	escriptor, polític, professor
Ocupador	Escola Nersisyan, director (1907–1909) Hammer (en) (1902–1905) Alik (en)
Partit	Daixnak
Membre de	Congrés Nacional Armeni (1917) (president) (1918–1918) Delegation of the Armenian Republic (en)
Nom de ploma	Altiar Elias Sarkis Altiar
Participà en
20 novembre 1922	Conference of Lausanne (en)
10 agost 1920	Tractat de Sèvres
1919	Conferència de Pau de París
	Conference of London (en)
Família
Fills	Vardges Aharonyan
Signatura

Avetís Aharonian (en armeni: Ավետիս Ահարոնյան) (1866 - 20 de març de 1948) fou un polític, escriptor i revolucionari armeni, part important del moviment nacional armeni.

Avetís Aharonian nasqué el 1866 a la vila d'Igdirmava, als camps d'Araradian (actualment Turquia). Aharonian fou força influït pel seu entorn geogràfic, com el riu Araks i el Mont Ararat localitzats vora la vila.

La seva mare, Zardar, era una persona il·lustrada, qui ensenyà els seus fills a llegir i escriure. Acabà la primària a l'escola de la vila, i es graduà posteriorment a l'escola Kevorkian d'Edjmiatsín. Exercí com a professor uns anys, després estudià a la Universitat de Lausana (Suïssa) història i filosofia. Durant aquest període hi conegué Kristapor Mikaelian, aleshores redactor en cap del diari Troshag ('Bandera'), i començà a col·laborar-hi. Un cop graduat, el 1901, estudià literatura a la Sorbonne.

El 1902, va tornar al Caucas i exercí com a director de l'escola Nersissian i editor de la revista Mourj (Martell). Així, el 1909, fou arrestat per la policia tsarista i empresonat a Metekhi, on va caure malalt. El 1911, després d'una generosa donació de 20,000 rubles, va viatjar per Europa.

Va retornar al Caucas el 1917, i fou el cap del Consell Nacional Armeni, que proclamà la independència de la República Democràtica d'Armènia el 28 de maig de 1918. També fou el cap de la delegació armènia en la Conferència de Pau de París, on es va signar el Tractat de Sèvres que reconeixia d'anomenada "Armènia de Wilson" en col·laboració directa amb la diàspora armènia. Exiliat quan el país fou incorporat a l'URSS, va compondre Azatouthian dujanapahin (Camins de llibertat, 1926). El 1948 va morir a París.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avetís Aharonian

• Traduit de l'armeni: N.A. Արդի հայական գրականութիւն Բ հատոր, [Literatura Armènia Moderna Volum II], 2004, pàgs. 245-246