Antonio Aranda Mata

Aquest article tracta sobre el militar madrileny. Si cerqueu el futbolista andalús, vegeu «Antonio Aranda (futbolista)».

Antonio Aranda Mata

Biografia
Naixement	13 novembre 1888 Leganés (Comunitat de Madrid)
Mort	8 febrer 1979 (90 anys) Madrid
Capità general de la III Regió Militar
1r abril 1939 – 7 abril 1940 – Enrique Cánovas Lacruz →
President Reial Societat Geogràfica
8 gener 1939 – 8 febrer 1943 ← Luis Rodríguez de Viguri Seoane – Pedro de Novo y Fernández Chicarro →
Comandant en cap Cos d'Exèrcit de Galícia
24 octubre 1937 – 1r abril 1939
Capità General de la VIII Regió Militar
5 febrer 1937 – 10 octubre 1937 ← Guillermo Kirkpatrick O'Farril – Luis Lombarte Serrano →
Activitat
Ocupació	soldat, militar, oficial, geògraf
Membre de	Reial Societat Geogràfica
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar	General de Divisió
Conflicte	Guerra Civil espanyola Guerra del Rif fets del sis d'octubre
Altres ocupacions	Francmaçoneria
Premis
(1942)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild (1942)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1937)  Creu Llorejada de Sant Ferran

Antonio Aranda Mata (Leganés, 13 de novembre de 1888 - Madrid, 8 de febrer de 1979) va ser un militar espanyol que va combatre en la Guerra Civil espanyola en el bàndol revoltat, amb el grau de coronel el 1936 i de general el 1939. Va destacar en la defensa d'Oviedo durant el setge al qual va ser sotmesa la ciutat per les milícies mineres al començament de la guerra civil, i més tard al comandament del Cos d'Exèrcit de Galícia. Durant el franquisme va ser un conegut conspirador contra el règim.

Va néixer a Leganés el 13 de novembre de 1888.^[1] En 1901 va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Va participar en les campanyes del Marroc com a capità d'Estat Major i en 1916 fou ascendit per mèrits de guerra a comandant. Després de la campanya de 1926 és ascendit a coronel.^{[cal citació]}

Durant la Segona República Espanyola és destinat a la Primera Inspecció de l'Exèrcit fins a octubre de 1934, quan participa en la repressió de la Revolució de 1934. Posteriorment és nomenat comandant de la Brigada de Muntanya d'Astúries i governador militar d'Oviedo, càrrec des del qual el 20 de juliol de 1936 secunda la revolta contra la II República i fa detenir el governador civil Isidro Liarte Lausín, fet que va donar lloc al Setge d'Oviedo. Després de la ruptura del setge és nomenat general de brigada i passa a dirigir el cos d'exèrcit de Galícia fins a la fi de la Guerra Civil espanyola.^{[cal citació]}

El 1943 Aranda va ser arrestat sota l'acusació de conspirar contra Franco en favor d'una restauració monàrquica, però la seva condició d'heroi en la guerra li va permetre ser ràpidament alliberat. Segons documents desclassificats pel Servei Secret del Regne Unit, el llavors capità general de València va cobrar dos milions de dòlars del Regne Unit a través del banquer Joan March Ordinas per influir sobre el règim de Franco per tal que no entràs a la guerra al costat dels alemanys.^[2][3] Posteriorment, el 1949, presidia un comitè interior de coordinació amb socialistes i llibertaris, la qual cosa va provocar, com a represàlia del règim contra ell, el seu pas a la reserva. Malgrat això, va seguir encapçalant la conspiració dels monàrquics a l'interior d'Espanya durant els primers anys cinquanta. L'any 1976, després de la mort de Franco, el rei Joan Carles I va atorgar-li el rang de tinent general.^[4] Va morir a Madrid el 8 de febrer de 1979.^[5] Segons l'historiador anglès Paul Preston:

• Rosales, Olga «El último africanista: Antonio Aranda Mata». Tiempo de historia. Año IV, 43, 1978, pàg. 28-37. ISSN: 0210-7333.

• General Aranda: La reconciliación se nos puede morir. Ricardo de la Cierva, diari El País.