Amb les Corts de Cadis es va establir un Ministeri de Governació, que va desaparèixer en 1814, i de nou va ressorgir en proclamar la Constitució de 1812 durant el Trienni Liberal de 1820 a 1823. A l'abril d'aquest any, després de la invasió de la coalició europea de la Santa Aliança, va desaparèixer aquest ministeri que es va substituir pel ministeri d'Interior que va durar únicament de maig a octubre d'aquest mateix any. El 4 de desembre de 1835 va tornar a denominar-se el Ministeri de Governació: "Secretaria d'Estat i del Despatx de la Governació del Regne"[1] després d'un període en què va ser de Foment i després d'Interior.
En 1847 aquest ministeri es va escindir mantenint-lo i creant un Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques. D'aquesta forma el Ministeri de Governació mantenia les funcions d'ordre públic, organització municipal i províncial, sanitat, correus i telègrafs. Era responsable dels governadors civils des d'on es controlava i manejaven les eleccions aconseguint donar la victòria al govern, fonamentalment en li període des de 1833 a 1931, fins al punt que a un dels seus titulars José Posada Herrera va ser denominat el "gran elector".
Finalitzada la contesa la dictadura franquista, des de 1939 a 1978, va mantenir aquest ministeri, amb les mateixes funcions. Els governadors civils, dependents del ministeri, eren alhora caps provincials del Movimiento.
Llistat de ministres de Governació des de 1874. La llista més extensa, amb els quals han ostentat el càrrec amb una altra denominació, està en Ministeri de l'Interior d'Espanya.