Antoni Careta i Vidal
Antoni Careta i Vidal (Gràcia, Barcelona, 12 de setembre de 1843[1] — Barcelona, 10 de febrer de 1924[2]) va ser un escriptor, traductor i poeta català. També va escriure algunes peces de teatre. Col·laborà en diferents setmanaris i revistes escrivint diversos articles, traduccions, poesies o novel·les en format folletinesc. Algunes d'aquestes publicacions són Calendari Català (encarregat de la crònica literària de l'any en la secció Bons recorts), La Renaxensa, Lo Gay Saber (que dirigí en 1878-80 i on va publicar la traducció del poema provençal de Fèlix Gras Li carbounié), La Bandera Catalana (que fundà i dirigí juntament amb Josep Fité i Inglés), Lo Rat-Penat Calendari Llemosí, L'Escut de Catalunya, Revista Literaria, L'Arch de Sant Martí, La Ilustració Catalana i Catalana. Membre de la societat catalanista, La Jove Catalunya, va ser un fervent defensor de la llengua catalana. Contrari a les normes ortogràfiques d'en Pompeu Fabra el 1901 publicà el Diccionari de Barbrismes introduhits en la llengua catalana, que havia estat precedit pel llibret Barbarismes i vulgarismes que malmeten la llengua catalana de 1886. El 1905 va publicar L'ull acusador, considerat un dels primers relats de ciència-ficció en català.[3] ObraNovel·la
Narració
Poesia
Teatre
Referències
Enllaços externs |