|
Alben W. Barkley
Els candidats demòcrates Truman i Barkley van ser elegits president i vicepresident respectivament amb més de 2 milions de vots per sobre dels candidats republicans. A més, els demòcrates van recuperar la majoria a les dues cambres del Congrés.[1] Als 71 anys en el moment de la seva investidura, era (i segueix sent) l'home més vell que mai ha ocupat la posició de vicepresident, batent el rècord de Charles Curtis als 69 anys.[2][3] Durant el seu mandat es va popularitzar el terme "Veep" per referir-se a Barkley.[4] El sobrenom va ser especialment utilitzat per la premsa, però el successor de Barkley, Richard Nixon, va deixar d'utilitzar-lo, dient que pertanyia a Barkley. Abans de la vicepresidència, Barkley havia estat membre de la Cambra de Representants pel primer districte electoral de Kentucky entre 1912 i 1927, i senador per Kentucky entre 1927 i 1949, arribant a ser el líder de la majoria demòcrata a la cambra alta. El mandat de Barkley com a vicepresident va acabar el 20 de gener de 1953.[5] En retirar-se, Barkley va continuar sent un orador popular i va començar a treballar en les seves memòries amb el periodista Sidney Shallett. Va tornar a entrar a la política el 1954, desafiant al senador republicà que aspirava a la reelecció John Sherman Cooper.[6] El 1971 l'historiador Glenn Finch va argumentar que Barkley era l'única persona que podia vèncer Cooper.[7] Finalment va guanyar la plaça de senador per 434.109 vots a 362.948, cosa que va donar als demòcrates un avantatge d'un senador al Senat.[8][9] El 30 d'abril de 1956, mentre feia un discurs a la Convenció de Washington i Lee Mock, a Lexington, Virgínia, va perdre el coneixement a l'escenari i va morir d'un atac de cor.[2] Va ser enterrat al cementiri de Mount Kenton, prop de Paducah, Kentucky.[5] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |