14a cerimònia dels Premis César
La 14a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1988, va tenir lloc el 4 de març de 1989 al Théâtre de l'Empire.[1] Va ser presidida per Peter Ustinov i retransmesa a Antenne 2, presentada per Pierre Tchernia. Presentadors i ponents
DesenvolupamentLa gran triomfadora fou Camille Claudel de Bruno Nuytten que tenia dotze nominacions i en va guanyar cinc: millor pel·lícula, millor actriu, millors decorats, millor vestuari i millor fotografia. EL moment més controvertit de la cearimònia el va protagonitzar Isabelle Adjani en recollir el premi a la millor actriu, qui va recitar uns versicles d' Els versos satànics de Salman Rushdie defensant la llibertat d'expressió contra la fàtua llençada contra ell per l'aiatol·là Khomeini.[2][3] L'altra triomfadora fou La vie est un long fleuve tranquille d'Étienne Chatiliez, que de set nominacions en va guanyar quatre: millor actriu secundària, millor actriu revelació, millor guió i millor primera obra. S'atorgaren dos César honorífics, un al director de pel·lícules d'animació Paul Grimault i l'altre a l'actor Bernard Blier. Aquest últim, malalt de càncer, apareix a l'escenari del Théâtre de l'Empire, molt afeblit i demacrat, arribant lentament. Pren la seva estatueta de les mans de Michel Serrault que té dificultats per contenir la seva emoció i les seves llàgrimes, intercanvia unes quantes paraules d'humor amb ell i després marxa.[4] Va morir tres setmanes després, el 29 de març de 1989 a la clínica Val d'Or, a Saint-Cloud. Belmondo i el seu rebuig al CèsarJean-Paul Belmondo va indicar tan bon punt es va anunciar la seva nominació que no estava interessat en el premi i va preferir que els vots anessin als seus companys. L'Académie el va ignorar i el va coronar millor actor per Itinéraire d'un enfant gâté però Belmondo mai no va anar a recollir el premi. Un dels motius que a vegades es donen per justificar aquesta negativa és la seva antipatia cap a l'escultor César, preferit al seu pare Paul Belmondo per dissenyar el trofeu.[5][6] Guanyadors i nominatsEls guanyadors s'indiquen en negreta.
Referències
Enllaços externs
|