Miou-Miou, de nom real Sylvette Herry (París, 22 de febrer de 1950) és una actriu francesa.
Biografia i carrera
Sylvette Herry va començar cafè-teatre parisenc Cafè de la Gare i el seu nom artístic li va ser posat per Coluche, que llavors utilitzava el malnom de "Miau".
Participa en diverses comèdies i destaca sobretot en el paper de la filla de Louis de Funès a la pel·lícula Les aventures de Rabbi Jacob (1973), que té un gran èxit. També fa un petit paper a Les Granges Brûlées, de Jean Chapot, al costat d'Alain Delon i Simone Signoret. Però va ser amb la pel·lícula Les Valseuses, de Bertrand Blier, estrenada a França el 1974, quan es va convertir en una estrella, com van fer els seus companys Patrick Dewaere i Gérard Depardieu. La pel·lícula provoca controvèrsies, però té un gran èxit.[1]
Després de Les Valseuses, Miou-Miou alterna el cinema popular i el cinema d'autor. El costat popular es pot veure en diverses comèdies de Georges Lautner (Pas de problème!, On aura tout vu) i el bon humor occidental Un génie, deux associés, une cloche, produïts per Sergio Leone. També treballa amb Jacques Doillon, Bertrand Blier, Maurice Dugowson, Marco Bellocchio, Alain Tanner…[1]
El 1977 va filmar amb Depardieu Dites-lui que je l'aime, de Claude Miller. Dos anys després, interpreta una prostituta que vol alliberar-se del seu proxeneta a La Dérobade, un paper pel qual obté el Cèsar com a millor actriu. A l'any següent, és una de les primeres actrius a La Femme flic, d'Yves Boisset.
El 1983, amb Isabelle Huppert, va interpretar un dels papers principals a la pel·lícula Coup de foudre, una obra autobiogràfica produïda per Diane Kurys. El 1986, va tornar a treballar amb Bertrand Blier per a Tenue de soirée, una pel·lícula que va reviure l'esperit de Les Valseuses. Dos anys després va interpretar el paper principal en la comèdia La Lectrice, de Michel Deville.[2]
Actriu principal del cinema francès, Miou-Miou segueix la seva carrera, entre primers i segons papers, fidel a la línia dels seus inicis, alternant comèdies i drames. De fet, aconsegueix mantenir-se dins d'un cinema de qualitat, amb rols que van evolucionant segons la seva edat, i es troba tan a gust amb Louis Malle o Claude Berri com amb Claude Zidi o fins i tot Yves Robert.[3]
A principis del 2004, va aparèixer a la televisió a la minisèrie Disappeared in Ambre, de Denys Granier-Deferre.
Tot i que ha estat nominada deu vegades al César com a millor actriu, Miou-Miou mai ha participat a la cerimònia dels César, ni ha buscat cap honor, declarant: «els honors, no m'importen» (entrevistada per Jean-Luc Hees a Radio Classique, el 3 de març de 2009).
Vida personal
Miou-Miou es va casar amb l'actor Patrick Dewaere i va tenir una filla, Angela. L'estiu de 1975, Miou-Miou fou escollida per al film D'amour et d'eau fraîche, i va intentar, sense èxit, imposar Patrick Dewaere per al paper principal. Però el director, Jean-Pierre Blanc, s'hi negà i demanà el cantant Julien Clerc com a cap de cartell. L relació que establiren portà Miou-Miou a trencar amb Dewaere. El rodatge de la següent pel·lícula, F de Fairbanks, va ser estressant i frenètic, ja que havien de compartir l'escenari amb Dewaere, a qui acabava de deixar. La cançó de Julien Clerc Ma Préférence (1978) al·ludeix a Miou-Miou tot i que en aquell moment el cantant no ho va revelar.[4]
El 1978, Miou-Miou tingué una segona filla amb el cantant: Jeanne Herry. El 1992, deu anys després del suïcidi del seu pare, Patrick Dewaere, la seva filla Angela és adoptada oficialment per Julien Clerc. Des de 1998, Miou-Miou viu amb el novel·lista Jean Teulé.[1]
Filmografia
Cinema
- 1971: La Vie sentimentale de Georges le tueur de Daniel Berger (curtmetratge)
- 1971: La Cavale de Michel Mitrani: Petit Ecureuil
- 1973: Quelques messieurs trop tranquilles de Georges Lautner: Anita
- 1973: Elle court, elle court la banlieue de Gérard Pirès: L'assistent
- 1973: L'An 01 de Jacques Doillon, Alain Resnais i Jean Rouch: La dona que es lleva a les 6h.
- 1973: Themroc de Claude Faraldo: La jove veïna
- 1973: Les Granges brûlées de Jean Chapot: Monique
- 1973: Les Aventures de Rabbi Jacob de Gérard Oury: Antoinette Pivert
- 1974: Les Valseuses de Bertrand Blier: Marie-Ange
- 1974: Tendre Dracula de Pierre Grunstein: Marie
- 1975: Lily aime-moi de Maurice Dugowson: La noia del cafè
- 1975: Pas de problème! de Georges Lautner: Anita Boucher
- 1975: Un génie, deux associés, une cloche (Un Genio, due compari, un pollo) de Damiano Damiani: Lucy
- 1976: Al piacere di rivederla de Marco Leto: Patrizia
- 1976: La Marche triomphale (Marcia trionfale) de Marco Bellocchio: Rosanna
- 1976: D'amour et d'eau fraîche de Jean-Pierre Blanc: Rita Gonzalez
- 1976: F de Fairbanks (F... comme Fairbanks) de Maurice Dugowson: Marie
- 1976: On aura tout vu de Georges Lautner: Christine
- 1976: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 d'Alain Tanner: Marie
- 1977: Dites-lui que je l'aime de Claude Miller: Juliette
- 1978: Les Routes du sud de Joseph Losey: Julia
- 1979: Le Grand Embouteillage (L'Ingorgo - Una storia impossibile) de Luigi Comencini: Angela
- 1979: Au revoir à lundi de Maurice Dugowson: Nicole
- 1979: La Dérobade de Daniel Duval: Marie
- 1980: La Femme flic d'Yves Boisset: inspector Corinne Levasseur
- 1981: Est-ce bien raisonnable ? de Georges Lautner: Julie Boucher
- 1981: La Gueule du loup de Michel Leviant: Marie
- 1982: Josepha de Christopher Frank: Josépha Manet
- 1982: Guy de Maupassant de Michel Drach: Gisèle d'Estoc
- 1983: Coup de foudre de Diane Kurys: Madeleine
- 1983: Attention! Une femme peut en cacher une autre de Georges Lautner: Alice
- 1984: Blanche et Marie de Jacques Renard: Blanche
- 1984: Canicule de Yves Boisset: Jessica
- 1984: Le Vol du Sphinx de Laurent Ferrier: Laura
- 1986: Tenue de soirée de Bertrand Blier: Monique
- 1988: Un vrai bonheur de Jean-Marie Cornille (curt)
- 1988: Les Portes tournantes de Francis Mankiewicz: Lauda
- 1988: La Lectrice de Michel Deville: Constance/Marie
- 1990: Milou en mai de Louis Malle: Camille
- 1991: Netchaïev est de retour de Jacques Deray: Brigitte
- 1991: La Totale ! de Claude Zidi: Hélène Voisin
- 1992: Le Bal des casse-pieds d'Yves Robert: Louise Sherry
- 1992: Patrick Dewaere, documentaire de Marc Esposito
- 1993: Tango de Patrice Leconte: Marie
- 1993: Germinal de Claude Berri: Maheude
- 1994: Montparnasse-Pondichéry d'Yves Robert: Julie
- 1994: Un indien dans la ville d'Hervé Palud: Patricia
- 1996: Ma femme me quitte de Didier Kaminka: Joanna Martin
- 1996: El vuitè dia (Le Huitième Jour) de Jaco Van Dormael: Julie
- 1997: Nettoyage à sec d'Anne Fontaine: Nicole Kunstler
- 1997: Elles de Luís Galvão Teles: Eva
- 1998: Hors jeu de Karim Dridi: Miou-Miou
- 2000: Pour une fois de Jérôme Bonnell (curt)
- 2000: Tout va bien, on s'en va de Claude Mouriéras: Laure
- 2004: Folle Embellie de Dominique Cabrera: Alida
- 2004: Mariages! de Valérie Guignabodet: Gabrielle
- 2004: L'Après-midi de Monsieur Andesmas de Michelle Porte: La dona de Michel Arc
- 2005: L'Un reste, l'autre part de Claude Berri: Anne-Marie
- 2005: Riviera d'Anne Villacèque: Antoinette
- 2005: Les Murs porteurs de Cyril Gelblat: Judith Rosenfeld
- 2006: Avril de Gérald Hustache-Mathieu: Sor Bernadette
- 2006: La Science des rêves de Michel Gondry: Christine Miroux
- 2006: Le Héros de la famille de Thierry Klifa: Simone Garcia
- 2008: Le Grand Alibi de Pascal Bonitzer: Éliane Pages, la dona d'Henri
- 2008: Affaire de famille de Claus Drexel: Laure Guignebont
- 2008: Mia et le Migou de Jacques-Rémy Girerd: veus
- 2009: Pour un fils de Alix de Maistre: Catherine
- 2009: Le Concert de Radu Mihaileanu: Guylène de la Rivière
- 2009: Une petite zone de turbulences d'Alfred Lot: Anne
Televisió
Teatre
Premis i nominacions
Premis
Nominacions
Referències
