Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Yaruros

Infotaula grup humàYaruros
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total9.479 (2011)[1]
LlenguaYaruro Modifica el valor a Wikidata
Religióanimisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatVeneçuela Modifica el valor a Wikidata

Els yaruros o pumé són un grup indígena que habita en Veneçuela, prop del riu Orinoco, en 42 comunitats en les riberes i zones interfluvials dels rius Arauca, Cunaviche, Capanaparo, Riecito i Meta i, en menor quantitat, en alguns centres urbans pròxims.[2] Algunes famílies viuen en Colòmbia, 136 persones,[3] 61 a la comunitat del resguardo indígena de caño Mochuelo, Casanare.[4] S'estima que actualment són unes 10 000 persones.

Homes pumé del riu, campament d'estiu (1939)
Dones pumé del riu, campament d'estiu (1939)

El poble yaruro es divideix en dos subgrups: els yaruro del riu, que viu al llarg dels principals drenatges fluvials del riu Orinoco, i els yaruro de la sabana, més nòmada que resideix als Llanos.[5][6][7][8]

Origen del nom

La paraula "Yaruro" va ser emprada pels primers exploradors i colons espanyols[9] per referir-se als pumé i encara s'utilitza habitualment a Veneçuela. El terme ha estat utilitzat per grups indígenes veïns com els Guahibo, Hiwi i Chiricoa, que probablement són la font d’aquest nom adoptat pels espanyols. "Yaruro" probablement deriva del verb "yoro" en la llengua pumé, que significa "donar".[10] El terme "Yaruro" és pejoratiu, es refereix a les sol·licituds de béns materials o aliments procedents de forasters percebuts com a rics pels pumé, i el seu significat es pot glossar en anglès americà com a "Gimmees". La gent es refereix a si mateixa com el pumé (que significa "humà real") que també serveix com a nom de la seva llengua. "Yaruro" ha estat substituït per "Pumé" a la majoria de la literatura antropològica i per alguns usos del govern veneçolà que són sensibles a les qüestions indígenes. Històricament també han estat coneguts per altres noms com Llaruro, Yaruru i Yuapín.[11]

Llengua

La llengua pumé no està classificada,[11][12][13] encara que es considera una llengua Macrotxibtxa.[14][15] S'han publicat algunes bones investigacions lingüístiques sobre la llengua pumé.[16][17][18] Actualment és àmpliament parlat pel poble pumé, especialment entre els pumé de la sabana, que són principalment monolingües.[19] La majoria de les poblacions del riu Pumé tenen almenys alguns membres, principalment homes, que són bilingües en espanyol i Pumé.[8] Parts de la Bíblia es van traduir a Pumé el 1999.[11]

Habitatge

Els pumé de la sabana són un grup mòbil de caçadors-recol·lectors que canvien la seva residència principal durant cada estació seca i humida.[5][6][7][20] Viuen en petites estructures de palla durant l'estació seca i en estructures més robustes de fulles de palma durant les estacions humides.[7][21][22] A més d’aquests dos grans moviments estacionals, els pumé fan campaments temporals per pescar, recollir matèries primeres i organitzar els moviments cap als seus principals campaments de temporada seca i humida. Els Pumé del riu antigament era lleugerament nòmades (encara que no tant com els de la sabana), però actualment són sedentaris.[5][22][23] Molts del pumé del riu construeixen ara formes d’arquitectura més híbrides que combinen materials i dissenys tradicionals i d’influència criolla.[24]

Referències

  1. ↑ INE. «Resultado Población Indígena». XIV CENSO DE POBLACIÓN Y VIVIENDA 2011, 2011. Arxivat de l'original el 2018-11-23. [Consulta: 10 juliol 2020].
  2. ↑ Daisy J. Barreto y Pedro. J. Rivas. «Los Pumé». A: G. Freire y A. Tillet. Salud Indígena en Venezuela. Dirección de Salud Indígena, Ministerio del Poder Popular para la Salud, 2007, p. 251-329.). 
  3. ↑ DANE «Población Indígena de Colombia». ,  2019 [Consulta: 28 juliol 2020].
  4. ↑ Zamudio, Lucero et al.. «Pueblo Yaruro Caño Mochuelo». A: . ICBF - Universidad Externado de Colombia, 2014. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Mitrani, Philippe. «Los Pumé (Yaruro)». A: Los Aborígenes de Venezuela, Vol. III, Etnología Contemporánea II. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, Caracas, 1988. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Gragson, Theodore L. Allocation of Time to Subsistence and Settlement in a Ciri Khonome Pumé Village of the Llanos of Apure, Venezuela. Ph.D. dissertation. Department of Anthropology, The Pennsylvania State University, 1989. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Greaves, Russell D. «Forager landscape use and residential organization». A: Sellet, F.. Archaeology and Ethnoarchaeology of Mobility. University Press of Florida, Gainesville, 2015, p. 127–152. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Kramer, Karen L.; Greaves, Russell D. «Changing patterns of infant mortality and fertility among Pumé foragers and horticulturalists». American Anthropologist, vol. 109, 4, 2007, pàg. 713–726. DOI: 10.1525/AA.2007.109.4.713.
  9. ↑ Gilij, Felipe Salvador. Ensayo de Historia Americana, 3 volumes. Translated by A. Tovar. Biblioteca de La Academia Nacional de la Historia 72. Fuentes para la Historia Colonial de Venezuela, Caracas., 1965. 
  10. ↑ Obregón Muñoz, Hugo; Díaz Pozo, Jorge; Jesús Peréz, Luis. Lexico Yaruro-Español, Español-Yaruro.. Corporación de Desarrollo de la Región de los Llanos, Gobernación del Estado Apure, COPIHER Maracay, 1984. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 "Pumé." Ethnologue. Retrieved 14 Sept 2013.
  12. ↑ Mosonyi, Esteban Emilio. El Indígena Venezolano en Pos de su Liberación Definitiva. Universidad Central de Venezuela, Facultad de Ciencias Económicas y Sociales, División de Publicaciónes, Caracas, 1975. 
  13. ↑ Obregón Muñoz, Hugo «La variabilidad de las lenguas indígenas venezolanas y algunos problemas de planificación lingüística». Antropologica, vol. 56, 1981, pàg. 3–24.
  14. ↑ Key, Mary Ritchie. The Grouping of South American Indian Languages. Ars Linguistica 2. Gunter Narr Verlag, Tübingen, 1979. 
  15. ↑ Loukotka, Cestmír. Classification of South American Indian Languages. Reference Series Vol. 7. University of California, Latin American Center, Los Angeles, 1968. 
  16. ↑ Mosonyi, Esteban Emilio; Mosonyi, Jorge Carlos. Manual de Lenguas Indigenas de Venezuela, Tomo II. Fundacion Bigott, 2000. 
  17. ↑ Mosonyi, Esteban Emilio. Morfología del verbo Yaruro. Universidad de Venezuela, Consejo de Desarrollo Científio y Humanístico, Caracas, 1966. 
  18. ↑ Castillo, Cleto; Obregón Muñoz, Hugo; Díaz Pozo, Jorge. Morfologia Yarura. Ministerio de Edcasion Cultura, y Deportes, Republica Bolivariana de Venezuela, Caracas, 2003. 
  19. ↑ Kramer, Karen L.; Greaves, Russell D. «Synchrony between growth and reproductive patterns in human females: early investment in growth among Pumé foragers». American Journal of Physical Anthropology, vol. 141, 2, 2010, pàg. 235–244. DOI: 10.1002/ajpa.21139.
  20. ↑ Greaves, Russell D. Ethnoarchaeological investigation of subsistence mobility, resource targeting, and technological organization among Pumé foragers of Venezuela. Ph.D. Dissertation, Department of Anthropology, University of New Mexico, Albuquerque, 1997. 
  21. ↑ Gragson, Ted L. «The use of palms by the Pume Indians of southwestern Venezuela». Principes, vol. 36, 3, 1992, pàg. 133–142.
  22. ↑ 22,0 22,1 Besnerais, Henry Le «Algunos aspectos del río Capanaparo y de sus indios Yaruros». Memoria de la Sociedad de Ciencias Naturales La Salle, vol. VIII, 21, 1948, pàg. 9–20.
  23. ↑ Besnerais, Henry Le «Contribution à l’étude des Indiens Yaruro (Vénézuéla): quelques observations sur le territoire, l’habitat et la population». Journal de la Société des Américanistes, vol. XLIII, 1954, pàg. 109–122. DOI: 10.3406/jsa.1954.2417.
  24. ↑ Barreto, Daisy. Los Pume´ (Yaruro). In: Freire G, Tillett A, editors. Salud Indı´gena en Venezuela, vol II.. Gobierno Bolivariano de Venezuela, Ministerio de Poder Popular para la Salud, Editorial Arte, Caracas, 2007, p. 247–329. 

Bibliografia

  • Besnerais, Henry le. 1954. Contribution à l’étude des Indiens Yaruro (Vénézuéla): quelques observations sur le territoire, l’habitat et la population. Journal de la Société des Américanistes XLIII:109-122
  • Barreto, Daisy J. & Pedro J. Rivas 2007. "Los Pumé (Yaruro)." In Salud Indígena en Venezuela, Vol. 2, edited by G. Freire and A. Tillet, pp. 247–329. Direccón de Salud Indígena, Ministerio del Poder Popular para la Salud, Gobierno Bolivariano de Venezuela, Caracas.
  • Gragson, Ted L. 1989. "Allocation of time to subsistence and settlement in a Ciri Khonome Pumé village of the Llanos of Apure, Venezuela." Ph.D. thesis. Pennsylvania State University, Pittsburgh
  • Greaves, Russell D «The ethnoarchaeology of hunting and collecting: Pumé foragers of Venezuela». Expedition, vol. 49, 1, 2007, pàg. 18–27.
  • Greaves, Russell D. 1997. "Ethnoarchaeological investigation of subsistence mobility, resource targeting, and technological organization among Pumé foragers of Venezuela." Ph.D. thesis. Albuquerque: University of New Mexico.
  • Greaves Russell D. 1997. Hunting and multifunctional use of bows and arrows: ethnoarchaeology of technological organization among Pumé hunters of Venezuela. In Projectile Technology, edited by H. Knecht, pp. 287–320. Plenum Press, New York.
  • Greaves, Russell D.; Kramer, Karen L. «Hunter-gatherer use of wild plants and domesticates: archaeological implications for mixed economies before agricultural intensification». Journal of Archaeological Science, vol. 41, 2014, pàg. 263–271. DOI: 10.1016/j.jas.2013.08.014.
  • Hilton, Charles E.; Greaves, Russell D. «Seasonality and sex differences in travel distance and resource transport in Venezuelan foragers». Current Anthropology, vol. 49, 1, 2008, pàg. 144–153. DOI: 10.1086/524760.
  • Kramer, Karen L «Early sexual maturity among Pumé foragers of Venezuela: fitness implications of teen motherhood». American Journal of Physical Anthropology, vol. 136, 3, 2008, pàg. 338–350. DOI: 10.1002/ajpa.20817.
  • Kramer, Karen L. and Russell D. Greaves. 2016. "Diversify or replace: what happens when cultigens are introduced into hunter-gatherer diets." In Why Forage? Hunters and Gatherers in the Twenty-First Century, edited by B. F. Codding and K. L. Kramer, pp. 15–42. School for Advanced Research Press and University of New Mexico Press, Santa Fe, Albuquerque.
  • Kramer, Karen L.; Greaves, Russell D. «Juvenile subsistence effort, activity levels, and growth patterns: middle childhood among Pumé foragers». Human Nature, vol. 22, 3, 2011, pàg. 303–326. DOI: 10.1007/s12110-011-9122-8.
  • Kramer, L. Kramer; Greaves, Russell D. «Postmarital residence and bilateral kin associations among hunter-gatherers: Pumé foragers living in the best of both worlds». Human Nature, vol. 22, 1–2, 2011, pàg. 41–63. DOI: 10.1007/s12110-011-9115-7. PMID: 22388800.
  • Kramer, L. Kramer; Greaves, Russell D. «Synchrony between growth and reproductive patterns in human females: early investment in growth among Pumé foragers». American Journal of Physical Anthropology, vol. 141, 2, 2010, pàg. 235–244. DOI: 10.1002/ajpa.21139.
  • Kramer, Karen L.; Greaves, Russell D.; Ellison, Peter T. «Early Reproductive Maturity among Pumé Foragers: Implications of a Pooled Energy Model to Fast Life Histories». American Journal of Human Biology, vol. 21, 4, 2009, pàg. 430–37. DOI: 10.1002/ajhb.20930.
  • Leeds, Anthony. 1961. "The Yaruro incipient tropical forest horticulture: possibilities and limits." In The Evolution of Horticultural Systems in Native South America: Causes and Consequences, edited by J. Wilbert, pp. 13–46. Antropológica Supplement No 2. Editorial Sucre, Caracas.
  • Leeds, Anthony «Some problems of Yaruro ethnohistory». Actas y Memorias del 25 Congreso International de Americanistas, vol. 2, 1964, pàg. 157–175.
  • Mitrani, Philippe. 1988. "Los Pumé (Yaruro)". In "Los Aborígenes de Venezuela, Vol. III, Etnología Contemporánea II", edited by Jacques Lizot pp. 147–213. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, Monte Avila Editores, Caracas.
  • Orobitg Canal, Gemma. 1998. Les Pumé et leurs rêves:êtude d’un groupe indien des plaines du Venezuela. Ordres Sociaux, Éditions des Archives Contemporaines, Países Bajos, Amsterdam,
  • Petrullo, Vincenzo. 1939. "The Yaruros of the Capanaparo River, Venezuela." Anthropological Papers 11, Bureau of American Ethnology Bulletin 123. pp. 161–290. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
  • Yu, Pei-Lin. 1997. Hungry Lightning: Notes of a Woman Anthropologist in Venezuela. University of New Mexico Press, Albuquerque.

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya