Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Xamacoco

Infotaula de llenguaXamacoco
Ishír Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2.000 Modifica el valor a Wikidata (2015 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton dedepartament de l'Alt Paraguai Modifica el valor a Wikidata
EstatParaguai Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües zamucanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ceg Modifica el valor a Wikidata
Glottologcham1315 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueceg Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2024 Modifica el valor a Wikidata
IETFceg Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1129 Modifica el valor a Wikidata

El xamacoco és una llengua zamucana parlada al Paraguai pels xamacocos. També és coneguda com a xamicoco o xamacoco, tot i que la pròpia tribu prefereix el nom ishír, que també es pronuncia ishiro o jewyo.[1] Quan el terme ishiro (o yshyro o ɨshɨro) i s'utilitza per referir-se a la llengua, una abreviatura per ishir(o) ahwoso, que significa literalment "les paraules, la llengua del poble xamacoco".[2] És parlat per una societat tradicional de caçadors-recol·lectors que ara practica l'agricultura. Els seus parlants són de totes les edats i generalment no parlen bé ni castellà ni guaraní.[3]

Classificació

El xamacoco es classifica com a llengua zamucana, juntament amb l'ayoreo. Les dues llengües es consideren en perill d’extinció.[4] There is relatively little information about the Zamucoan family.

Els parlants de xamacoco viuen a la part nord-est del Chaco Boreal a l’origen del Riu Verde al Paraguai.[3] Se n'ahn identificat quatre dialectes: Héiwo, a l'àrea de Fuerte Olimpo; Ebidóso i Hório, parlada a la regió de Bahía Negra; i Tomaráho, al bosc atlàntic de l'Alt Paraná.[1]

Els parlants d'Hório i Ebidóso eren estimats en 800 el 1970. Menys de 200 persones parlaven Tomaráho aleshores. Al 1930, es calculava que més de 2000 persones parlaven xamacoco.[1]

La flexió de verbs es basa en prefixos personals i la llengua no té tensió.[5] Per exemple, chɨpɨrme teu dosh significa "el martinet pescador menja peix", mentre que chɨpɨra teu wichɨ dosht significa "el martinet pescador menjarà peix". Els noms es poden dividir en possessibles i no possessibles. Els noms possibles es caracteritzen per una prefixació pel qual el substantiu concorda amb el possessor o el modificador genitival.[6] No hi ha diferència entre noms i adjectius en sufixació.[7] La sintaxi es caracteritza per la presència d’estructures para-hipotàctiques.[8] La comparació de la morfologia flexional ha mostrat notables semblances amb l'ayoreo i l'antic zamuco.[9]

El Diccionari Parlat Xamacoco[Enllaç no actiu] ha estat produït per Living Tongues Institute for Endangered Languages.

Fonologia

Vocals

Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ
Quasi-tancada ɪ
Semitancada e
Mitjana ə
Semioberta ɔ
Oberta a ɑ

Totes les vocals excepte /ɑ, ə/ tenen formes nasalitzades.[10]

Consonants

Bilabial Alveolar Postalveolar Velar Glotal
Oclusiva sorda p t k ʔ
sonora b d g
Africada sorda t͡ʃ
sonora d͡ʒ
Fricatives sorda s ʃ h
sonora z ʒ ɣ
Nasal m n
Aproximant plana ɹ w
lateral l
Vibrant r

Exemple de paraules i frases

  • matah debich (IPA: a debitʃ) – dit
  • aap (IPA: ap) – guineu/cadell de lleó
  • tɨkɨn chɨp owa (IPA: tɪgɪ ʃebɔa) – Moltes gràcies
  • ich amatak (IPA: ɪdʒ amaɹtɔk) – Ell menja molt
  • ye takmape (IPA: je taɣmabe) – Ell no menja molt
  • tɨkɨya oyetɨke (IPA: tɪkija ɔɪhetɪgɪ) – He comprat un gos per a tu
  • yok (IPA: jɔk) – Jo
  • ich takaha (IPA: i taɣaha) – Jo vaig

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Chamacoco: Orientation. Every Culture. 2008 (retrieved 29 March 2009)
  2. Ciucci, Luca 2011. L’amico di D’Annunzio e la tribù perduta: in Sudamerica alla ricerca dei confini di Babele. Normale. Bollettino dell’associazione normalisti, 1-2. 23-28. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-04. [Consulta: 9 setembre 2021].
  3. 3,0 3,1 Gordon, Raymond G., Jr., ed. Chamacoco: A Language of Paraguay. Ethnologue. 2005 (retrieved 29 March 2009)
  4. Sorosoro: Zamucoan family Arxivat 2011-01-04 a Wayback Machine.
  5. Ciucci, Luca 2009. Elementi di morfologia verbale del chamacoco. Quaderni del Laboratorio di Linguistica della Scuola Normale Superiore di Pisa, n.s. 8. [1] Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.
  6. Ciucci, Luca 2010. La flessione possessiva del chamacoco. Quaderni del Laboratorio di Linguistica della Scuola Normale Superiore di Pisa, n.s. 9,2. [2] Arxivat 2016-11-15 a Wayback Machine.
  7. Ciucci, Luca 2013. Chamacoco lexicographical supplement. Quaderni del Laboratorio di Linguistica della Scuola Normale Superiore di Pisa, n.s. 12. [3] Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.
  8. Bertinetto, Pier Marco & Luca Ciucci 2012. Parataxis, Hypotaxis and Para-Hypotaxis in the Zamucoan Languages. In: Linguistic Discovery 10.1: 89-111. [4]
  9. Ciucci, Luca 2013. Inflectional morphology in the Zamucoan languages. Scuola Normale Superiore di Pisa. Ph.D. thesis.
  10. «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2018].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9