Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Xalet

Xalet francès a Vichèi.

Un xalet o torre és un habitatge unifamiliar, envoltada de jardí. És una extensió de significació del xalet de Suïssa, habitatges de fusta a la muntanya, encara que amb bases de pedra, característic de la regió Alpina i de la Serralada del Jura. A la península ibèrica es fa servir per a referir-se a qualsevol casa de camp o segona residència construït al mig d'un jardi, sense parets mitgers.[1]

El mot xalet prové del francès de Suïssa (chalet) i significava la cabana de fusta d'un pastor. La paraula és parent amb el catala «cala», lloc de refugi o de recer, d'origen preromà.[2] Enllà del pirineu, el terme es limita a les típiques habitatges en estil suís.

El xalet suís

És un habitatge unifamiliar que d'altra banda pot tenir usos molt diversos, ja que a més d'habitatge serveix també d'estable, graner, taller, magatzem, etc. Tradicionalment es construeix de tres plantes, tenint cadascuna d'elles un propòsit específic atenent a les diferents estacions de l'any. Recentment l'ús dels xalets ha deixat de tenir aquest propòsit d'habitatge rural i, encara que es coninuen construint amb una arquitectura similar o es remodelen els vells habitatges, s'empren ara amb fins turístics restaurants, hotels i habitatges de vacances.

Xalet a Les Haudères, Cantó del Valais, Suïssa.


Molts xalets dels Alps europeus van ser usats originàriament com granges estacionals per al bestiar de Tambo o transhumant que seria després criat a les pastures de les terres altes durant l'estiu i estabulat durant l'hivern. Els pastors i les seves famílies vivien al xalet, al pis intermedi i tenien el bestiar els estables a la planta baixa i el paller o graner al pis superior amb sostre a dues aigües. Els pagesos hi fabricaven formatge i mantega. Aquesta disposició arquitectònica dels xalets permetia aprofitar al màxim les possibilitats tèrmiques de l'habitatge per a adaptar-les al canvi de les estacions: durant l'hivern, el bestiar estava a la planta baixa (en els estables) i servia de calefacció a tota la casa amb la fermentació de l'adob que produïen amb la palla del sòl. I també a l'hivern, el sostre a dues aigües cobria el graner, el qual tenia un efecte aïllant del fred ambiental (aire i neu acumulada al sostre).

Durant l'estiu, el bestiar era traslladat a les pastures de muntanya (pastures alpins, que a Amèrica del Sud correspondrien a la vegetació erms) on els pastors tenien una o dues barraques similars als xalets però molt més precàries, ja que només servien per a resguardar i de picada perquè els animals passessin la nit. El trasllat a les pastures alpins avançava en alçada a mesura que les neus anaven fonent durant la primavera, i era portat a terme pels pastors pertanyents a la família i que tradicionalment eren joves d'ambdós sexes, especialment, homes.

El xalet té certes semblances amb la masia, que també és un habitatge majoritàriament agrícola, encara que aquesta última era una casa de grans dimensions que no es construïa amb fusta, i que es dedicava a tasques més agrícoles que ramaderes en parcel·les bastant extenses. En aquest sentit possiblement s'aproximaria més, pel que fa a les funcions, a la borda típicament pirinenca.

Ús a Amèrica del Nord

En les zones d'esquí a Amèrica del Nord de xalet també es fa cervir per a descriure edificis com una cafeteria casolana o altres serveis turístics, encara que d'aparença sigui diferent dels xalets tradicionals suïssos.

Un model d'autocaravana tipus càmper de la Chevrolet dels anys 1970 es deia Blazer Chalet.

Referències

  1. «xalet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «xalet». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 984. ISBN 9788441225169. 

Bibliografia

  • Boichard, Jean; Prévot, Victor. La Nature et les hommes: géographie général (en francès). París: Eugène Belin, 1969. </ref>
  • Herzog, Maurice. La Muntanya. Barcelona: Labor, 1967, p. 403. 
  • Gottmann, Jean. A Geography of Europe (en anglès). 4a. Nova York: Holt, Rinehart and Winston, 1969. ISBN 978-0-03-080815-9. 

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9