Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Xal·la

Plantilla:Infotaula geografia políticaXal·la
Imatge
Tipusnecròpolis i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 34° 00′ 24″ N, 6° 49′ 13″ O / 34.0067°N,6.8203°O / 34.0067; -6.8203
Monarquia constitucionalMarroc
RegióRabat-Salé-Kenitra
Prefecturaprefectura de Rabat
CiutatRabat Modifica el valor a Wikidata
Creació700 aC Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni cultural marroquí

Muralla de Sala Colonia
carrer romà a Chella

Xal·la (àrab: شالة, Xālla, habitualment escrit Chella o Chellah, versió francesa del nom) és una antiga ciutat del Marroc, avui en ruïnes, a la vora del riu Bu Regreg, al nord-est de Rabat i a uns 3 km de la costa. Al lloc hi ha una font permanent i la terra és fèrtil.

Les excavacions mostren successives ocupacions de mauritans, fenicis/cartaginesos, romans i musulmans, sent els objectes trobats més antics del segle VII aC. Fou una escala entre Lixus (Larraix) i Mogador. Sota els romans fou Sala Colonia i va ser capital de Juba II; vers el 140 es van construir les muralles[1] i fou part del limes fins que fou abandonada al segle iv. No s'ha de confondre amb una altra ciutat de nom Sala també al Marroc.

No se sap ben bé la successió de fets però al final del segle VIII estava en mans dels idríssides. A la mort d'Idris II (Idrís al-Àsghar) el 807 la regió va passar en herència a Isa ibn Idris, que després es va revoltar contra l'emir de Fes Muhàmmad ibn Idrís el qual va demanar ajut al seu germà al-Kasim ibn Idris de Tànger, però aquest va refusar l'ajut i llavors va demanar el suport d'Umar ibn Idris del Rif que va atacar Wazekkur, seu del rebel, d'on va expulsar a Isa que es va haver de refugiar a Xal·là. La nissaga fou eliminada pels Banu Ifran que van dominar la regió. Posteriorment es va fundar Salé i Xal·là va quedar gairebé abandonada fins que fou destruïda pels almoràvits el 1154.

A finals del segle xii els benimerins van decidir establir a Xal·là la necròpolis reial. La primera que hi va ser enterrada el 1284 fou la princesa Umm al-Azz, esposa d'Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq (1258-1286). El mateix Yaqub, mort a Algesires el 1286, hi fou portat igualment. Inicialment fou una mesquita amb dues tombes però Abu-l-Hàssan Alí ibn Uthman (1331-1348) va ampliar la necròpolis i la va fer monumental. Mort a les muntanes d'Hintata, hi fou enterrat el 1348 i la seva tomba és objecte d'especial veneració. Posteriorment però la necròpolis es va deixar d'utilitzar.

Més endavant va fundar una zawiya a Xal·là el sufita Sidi al-Hajj Abd Allah al-Yaburi, però a causa de la crisi econòmica la ciutat no va prosperar i la ciutat es va veure arrossegada a l'anarquia que va marcar el final de la dinastia marínida a la meitat del segle xv. La necròpolis fou saquejada. Al segle xvii va passar a mans de la tribu Sabbah que la va convertir en fortalesa i la va fer servir de base per saquejar la comarca. El 1755 va ser afectada per un terratrèmol.

A l'inici del segle xx fou objecte d'excavacions arqueològiques, que van posar a la llum especialment la ciutat romana i alguns monuments marínides. Avui dia és un lloc turístic i des de 2005 s'hi celebra un festival internacional de jazz.

Referències

  1. Grant, Michael. The Antonines: The Roman Empire in Transition. Abingdon: Routledge, 1996, p. 17. ISBN 0-415-13814-0. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9