|
Muhàmmad ibn Idrís
Muhàmmad (I) ibn Idrís (? - 837) fou emir de la dinastia idríssida del Magrib. Va succeir el seu pare Idrís al-Àsghar quan aquest va morir el 828 i sota consell de la seva àvia Kanza va repartir el regne entre els seus germans més grans (en tenia 11) conservant per a si mateix el territori de Fes. El repartiment fou així:
La resta dels prínceps eren massa joves i van restar sota tutela de la mare i del germà gran Muhàmmad. D'altra banda ja s'havia creat un feu a Agadir/Tlemcen que tenia Muhàmmad ibn Sulayman ibn Abd-Al·lah, cosí d'Idrís II i nebot d'Idrís al-Àkbar. Aquesta participació va ocasionar la decadència de la dinastia i seriosos problemes: Issa de Wazekkur es va revoltar contra Muhàmmad que va demanar ajut al seu germà al-Qàssim de Tànger, però aquest va refusar l'ajut i llavors va demanar el suport d'Úmar del Rif que va atacar Wazekkur d'on va expulsar a Issa que es va haver de refugiar a Sala. Úmar es va dirigir aleshores contra Tànger per castigar la rebel·lia d'al-Qàssim i aquest va haver de fugir a Arzila (Azayla), prop de la qual es va retirar i el seu domini de Tànger va passar a Úmar en agraïment i va governar als dos feus per un temps fins que va morir a Fajj al-Faras, en territori dels sinhadja, el setembre/octubre del 835 sent enterrat a Fes. Muhàmmad va permetre la successió al seu fill Alí ibn Úmar. Muhàmmad va morir al cap de set mesos a Fes, l'abril del 836. Va designar com a hereu i successor el seu fill Alí I ibn Muhàmmad que va pujar al tron sent menor d'edat. Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||
