|
Wu (llengua)
El wu (en wu general: ngū-ngèi /ŋu˨ŋei˧˩/, o Xangainès: wu-nyú /ɦu˨ȵy˦/; escrit en xinès tradicional: 吳語, o en xinès simplificat: 吴语) és un grup de llengües antigues pertanyent a les llengües sinítiques que es parlen principalment a la província de Zhejiang, a la municipalitat de Xangai i al sud de la província de Jiangsu, en total uns 80 milions de persones. El president Chiang Kai-shek era parlant de wu. La llengua wu és emprada a l'Òpera de Yue, la segona més popular de la cultura xinesa, després de l'Òpera de Pequín, també es utilitza al Suzhou Pingtan i l'Òpera de Wuxi. El wu es parla també en moltes comunitats xineses a l'exterior, a Europa, els migrants wu parlen majoritàriament el dialecte de Wenzhou. L'ús de wo va ser censurat, així com moltes altres llengües regionals de la Xina, durant la campanya de la promoció del xinès mandarí, especialment a l'educació bàsica i als mitjans de comunicació.   Junt amb les llengües germàniques, les variants de wu tenen el repertori de vocals més gran del món. Un dels dialectes, parlat en un districte de Xangai, té 20 sons vocàlics, la major varietat que es pot trobar en totes les llengües del món.[1][2] El wu és una llengua tonal amb tres variants (dues, segons el dialecte) i que efectua el contrast entre fricatives i oclusives inicials de fonemes bilabials. Presenta les dues varietats del "nosaltres", una incloent-hi l'espectador i l'altra sense ell, i fins a sis graus díctics de proximitat o llunyania en els demostratius. Els classificadors actuen com a determinants i articles, com en altres idiomes de la regió. Es tracta d'una llengua SVO en l'ordre bàsic dels elements de la frase. Referències Hi ha una edició en wu de la Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
