Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Wu (llengua)

Infotaula de llenguaWu
吴语 i 吳語 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius81.400.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAnhui, Fujian, Jiangsu, Jiangxi, Shanghai, Zhejiang i poble wu Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
xinès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura xinesa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3wuu Modifica el valor a Wikidata
Glottologwuch1236 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewuu Modifica el valor a Wikidata
ASCL7106 Modifica el valor a Wikidata
IETFwuu Modifica el valor a Wikidata

El wu (en wu general: ngū-ngèi /ŋu˨ŋei˧˩/, o Xangainès: wu-nyú /ɦu˨ȵy˦/; escrit en xinès tradicional: 吳語, o en xinès simplificat: 吴语) és un grup de llengües antigues pertanyent a les llengües sinítiques que es parlen principalment a la província de Zhejiang, a la municipalitat de Xangai i al sud de la província de Jiangsu, en total uns 80 milions de persones. El president Chiang Kai-shek era parlant de wu. La llengua wu és emprada a l'Òpera de Yue, la segona més popular de la cultura xinesa, després de l'Òpera de Pequín, també es utilitza al Suzhou Pingtan i l'Òpera de Wuxi. El wu es parla també en moltes comunitats xineses a l'exterior, a Europa, els migrants wu parlen majoritàriament el dialecte de Wenzhou.

L'ús de wo va ser censurat, així com moltes altres llengües regionals de la Xina, durant la campanya de la promoció del xinès mandarí, especialment a l'educació bàsica i als mitjans de comunicació.

Domini lingüístic del wu
Els principals dialectes del wu. El de Xangai, en color marró fosc

Junt amb les llengües germàniques, les variants de wu tenen el repertori de vocals més gran del món. Un dels dialectes, parlat en un districte de Xangai, té 20 sons vocàlics, la major varietat que es pot trobar en totes les llengües del món.[1][2] El wu és una llengua tonal amb tres variants (dues, segons el dialecte) i que efectua el contrast entre fricatives i oclusives inicials de fonemes bilabials.

Presenta les dues varietats del "nosaltres", una incloent-hi l'espectador i l'altra sense ell, i fins a sis graus díctics de proximitat o llunyania en els demostratius. Els classificadors actuen com a determinants i articles, com en altres idiomes de la regió. Es tracta d'una llengua SVO en l'ordre bàsic dels elements de la frase.

Referències

  1. Chuan-Chao Wang, Qi-Liang Ding, Huan Tao, Hui Li «Comment on "Phonemic Diversity Supports a Serial Founder Effect Model of Language Expansion from Africa"». Science, 335, 6069, 2012, pàg. 657. DOI: 10.1126/science.1207846 [Consulta: 19 febrer 2012]. (anglès)
  2. «奉贤金汇方言"语音最复杂" 元音巅峰值达20个左右». Eastday, 14-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-14. [Consulta: 12 març 2014]. (xinès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9