Wolframita
Wolframita és com es coneix als minerals sense determinar que pertanyen a l'anomenat grup de la wolframita, generalment amb una composició química entre la hübnerita (MnWO₄) i la ferberita (FeWO₄), totes dues membres del grup. Rep el nom de l'antic alt alemany wolf i hraban (escuma de llop), en al·lusió a la substància cremosa que es forma durant la metal·lúrgia del wolframi. Aquest grup, que forma part del supergrup de la columbita, està format per vuit espècies: dmitryvarlamovita, ferberita, heftetjernita, huanzalaïta, hübnerita, nioboheftetjernita, rossovskyita i sanmartinita.[2] Totes les espècies que formen aquest grup cristal·litzen en el sistema monoclínic excepte la dmitryvarlamovita que ho fa en l'ortoròmbic.
També s'inclou en aquest grup la krasnoselskita, una substància d'origen antropogènic, motiu pel qual no pot ser acceptada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional.[3] Formació i jacimentsEs troben sovint juntament amb quars, en pegmatites granítiques i com a dipòsit hidrotermal. Quantitats apreciables es troben en Saxònia (Alemanya), Espanya (prop de La Corunya), Líbia, Namíbia, Brasil, Colòmbia, Estats Units, República Popular de la Xina (amb un 75% de les reserves mundials) i Corea del Sud. A vegades és acompanyada de cassiterita, blenda, topazi o galena. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la hübnerita a la mina Serrana (El Molar, Priorat),[4] i la ferberita a la Coma Fosca, a la Roca de Ponent i a Sant Miquel, tots tres indrets dins del terme municipal de Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[5] Referències
|