El pare de Blaschke era professor de matemàtiques de secundària i, d'alguna forma, li va traspassar al seu fill l'interès per aquesta matèria. Blaschke va fer els estudis secundaris a la seva localitat natal de Graz i, en acabar-los, el 1903, va començar a estudiar arquitectura a la Universitat Tècnica de Graz. Al cap de dos anys, va anar a la universitat de Viena, on es va doctorar el 1908 en matemàtiques amb una dissertació dirigida per Wilhelm Wirtinger sobre un tipus especial de corbes de quarta classe.[1] Els anys següents va ampliar estudis a les universitats de Pisa (amb Luigi Bianchi), Göttingen (amb Felix Klein i David Hilbert) i Bonn (amb Eduard Study). Va obtenir l'habilitació docent en aquesta última el 1910.
Durant el període nazi, tot i haver firmat una petició en favor de Kurt Reidemeister,[3] es va comportar com un oportunista, aprofitant-se en benefici propi de la situació,[4] afiliant-se al partit nazi el 1937.[5] Per això, i per les seves conviccions ultra-nacionalistes i antisemites,[6] va ser expulsat de la universitat per les autoritats d'ocupació en acabar la Segona Guerra Mundial, però va ser reposat en el càrrec el 1946.[7]
La obra de Blaschke, versa sobre geometria diferencial:[8] el seu tractat en tres volums Vorlesungen über Differentialgeometrie (Lliçons de geometria diferencial), publicats entre 1921 i 1929,[9] va ser un clàssic en la matèria durant molts anys.
Publicacions
Kreis und Kugel, Leipzig, Veit 1916; 3a ed. Berlin, de Gruyter, 1956.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Blaschke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
Scriba, Christoph J. «Blaschke, Wilhelm Johann Eugen». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 juliol 2020].(anglès)