Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Wezen

Infotaula objecte astronòmicWezen
Tipusestrella variable, font d'infrarojos, supergegant groga i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F8Ia[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta−6,86 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,84 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.476 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,03 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)3,31 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3,12 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar13,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial33,67 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial8 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 8m 23.4841s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-27° 36' 24.4815''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,28[3] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat82.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada12 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Part de[KPS2012] MWSC 1018 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Wezen a la seva constel·lació

Wezen o Wesen (Delta Canis Majoris / δ CMa / 25 Canis Majoris)[8] és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, amb magnitud aparent +1,83, per darrere de Sírius (α Canis Majoris) i Adhara (ε Canis Majoris). El seu nom, de l'àrab وزن wazn, significa "pes". El nom és molt encertat, ja que es tracta d'una estrella supergegant i una de les més massives que es poden veure a simple vista. Es troba a una incerta distància de 1800 anys llum de la Terra.

Característiques físiques

De color blanc-groc i tipus espectral F8Ib, Wezen té una temperatura superficial de 6200 K. El seu radi és 200 vegades major que el radi solar, pel que si estigués situada al lloc del Sol, la superfície de l'estrella pràcticament arribaria a l'òrbita terrestre. Té una lluminositat 50.000 vegades més gran que la del Sol. A partir de la mesura de la seva velocitat de rotació, 28 km/s, se sap que Wezen empra gairebé un any a completar una volta al voltant del seu eix.[9]

Evolució

Amb una edat aproximada de 10 milions d'anys, Wezen és molt més jove que el Sol, però a diferència d'aquest, en el seu nucli ja ha finalitzat la fusió d'hidrogen. Aquest nucli està en el procés de contreure's, escalfar-se i augmentar de mida, en menys de 100.000 anys començarà la fusió de l'heli en el seu nucli, quan l'estrella entrarà en la fase de supergegant vermella. La fusió nuclear interna, l'evolució estable, i la barreja de gasos a l'interior han canviat la composició química de la superfície de Wezen, sent l'abundància de nitrogen el doble de la normal, i la de sodi és 6 vegades més gran.[9]

Sent la seva massa 17 vegades més gran que la del Sol, Wezen finalitzarà la seva vida explotant com una brillant supernova, el seu nucli donarà lloc a una estrella de neutrons de la mida d'una ciutat petita. Les capes externes de l'estrella seran expulsades a l'espai interestel·lar, enriquint-lo amb gran quantitat d'elements processats, incloent-hi una quantitat enorme de ferro de recent formació.[9]

Referències

  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2012, pàg. A116. DOI: 10.1051/0004-6361/201118724.
  6. Michel Mayor «Red giants in open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 06-05-2008, pàg. 303–314. DOI: 10.1051/0004-6361:200809664.
  7. «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  8. «* del CMa -- Yellow supergiant star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
  9. 9,0 9,1 9,2 «Wezen» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 2 gener 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9