|
 Adhara |
|---|
 | | Tipus | font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella de navegació, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | B1.5II[1] |
|---|
| Constel·lació | Ca Major |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 430 a. ll. |
|---|
| Radi | 13,9 R☉ |
|---|
| Magnitud absoluta | −4,8 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 1,5 (banda V)[2] |
|---|
| Massa | 12,6 M☉[3] |
|---|
| Temperatura efectiva | 22.205 K[4] |
|---|
| Paral·laxi | 8,05 mas[5] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | 1,33 mas/a [5] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 3,24 mas/a [5] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 26 km/s[6] |
|---|
| Velocitat radial | 27,3 km/s[7] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 2.240 cm/s²[4] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 6h 58m 37.5488s[5] |
|---|
| Declinació (δ) | -29° 1' 40.4898''[5] |
|---|
| Metal·licitat | 0,01[4] |
|---|
| Lluminositat | 38.700 lluminositats solars |
|---|
| Edat estimada | 22,5 milions d'anys |
|---|
|
|
Adhara (ε CMa / ε Canis Majoris / èpsilon Canis Majoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, malgrat que la seva designació de Bayer li adjudiqui la cinquena posició en brillantor.
Es tracta d'una estrella doble, situada a uns 430 anys llum del sistema solar. L'estrella principal (Adhara A) té una magnitud aparent d'1,5, mentre que la secundària (Adhara B) té una magnitud aparent de +7,5 i està situada a una distància angular de 7,5", que correspon a unes 1.000 U.A.; malgrat tot no és segur que les dues estrelles formin un sistema lligat físicament.
El seu nom (a vegades escrit Adara) prové del terme àrab عذارى (‘aðāra), que significa "verges".
Referències
- ↑ Norberto Castro «B fields in OB stars (BOB): on the detection of weak magnetic fields in the two early B-type starsβ CMa andϵ CMa» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-01-2015, pàg. 20–20. DOI: 10.1051/0004-6361/201424986.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 12-10-2010, pàg. 190–200. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2010.17434.X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Stellar population models in the UV. I. Characterisation of the New Generation Stellar Library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2-2012, pàg. A143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118065.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Variability of OB stars from TESS southern Sectors 1-13 and high-resolution IACOB and OWN spectroscopy». Astronomy and Astrophysics, 7-2020, pàg. 61. DOI: 10.1051/0004-6361/202037700.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
|
.svg){kind=small}
