Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Virus de la verola bovina

Infotaula d'ésser viuVirus de la verola bovina

Modifica el valor a Wikidata
Dades
GenomaGrup I (dsDNA)
Plantilla:Infotaula malaltiaInfecció pel virus de la verola bovina
modifica
Tipusinfecció per Poxviridae, infecció vírica, zoonosi i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i veterinària Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesvesícula i febre baixa Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenatransmissió per contacte Modifica el valor a Wikidata
Causat perCowpox virus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111E72 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B08.010 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9051.01 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
eMedicine1131886 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD015605 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0010232 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8956 Modifica el valor a Wikidata

El virus de la verola bovina (en anglès: cowpox virus, (CPXV)) és un virus que causa una malaltia a la pell que es manifesta en forma de butllofes vermelles i que es transmet per contacte d'animals infectats als éssers humans. Està relacionat amb el virus vacuna (Vaccinia virus) i amb el virus de la verola (Variola virus). Quan s'ha guarit, la persona és immune a la verola. Aquesta malaltia era freqüent entre les dones lleteres, les quals s'infectaven en estar en contacte amb les mamelles de les vaques i, per tant, aquestes persones quedaven immunitzades de la verola forma natural.

El virus de la verola bovina es va utilitzar amb èxit per a la primera vacunació contra la verola. La paraula "vacunació", la va utilitzar per primera vegada per Edward Jenner l'any 1796 i prové de l'arrel llatina vacca, que significa "vaca", o de la paraula llatina vaccinia, que significa "verola de la vaca". Les campanyes modernes de vacunació, tanmateix, es van fer mitjançant el virus vacuna. Històricament s'ha considerat que ambdós virus (virus vacuna i verola bovina) eran el mateix, però en l'actualitat es consideren espècies de virus diferents.[1]

Biologia

El virus de la verola bovina es troba a Europa i principalment al Regne Unit. Les infeccions humanes són molt rares actualment i la majoria de les vegades es contreuen dels gats domèstics. Aquest virus no es troba de forma comuna a les vaques; els reservoris del virus són els rosegadors del boscos, en particular els de la família Cricetidae. Són d'aquests rosegadors d'on els gats domèstics contrauen els virus.

Els símptomes en els gats inclouen lesions en la cara i el coll, les potes i de forma menys comuna, infeccions del tracte respiratori superior.[2] Els símptomes de la infecció en els humans són lesions pustulars localitzades, generalment a les mans o circumscrites al punt d'introducció. El període d'incubació és de nou a deu dies. Aquest virus és prevalent a finals de l'estiu i la tardor.

Referències

  1. Huygelen C «Jenner's cowpox vaccine in light of current vaccinology» (en dutch; flemish). Verh. K. Acad. Geneeskd. Belg., 58, 5, 1996, pàg. 479–536; discussion 537–8. PMID: 9027132.
  2. Mansell, Joanne K.;Rees, Christine A.. «Cutaneous manifestations of viral disease». A: August, John R. (ed.). Consultations in Feline Internal Medicine Vol. 5. Elsevier Saunders, 2005. ISBN 0-7216-0423-4. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9