Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Victor Maurel

Plantilla:Infotaula personaVictor Maurel
Imatge
(1883) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juny 1848 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Woodlawn Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire à rayonnement régional de Marseille (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançois Eugène Vauthrot (en) Tradueix i Charles-François Duvernoy Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficFonotipia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 febrer 1893Falstaff Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFred de Gresac Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 75cd08b5-56f7-4012-af15-8d79b4cca0a1 Discogs: 3007901 Modifica el valor a Wikidata

Victor Maurel (Marsella, 1848 - Nova York, 1923) fou un baríton francès.

Estudià en el Conservatori de la seva ciutat natal i en el de París, en el que aconseguí el primer premi de cant. Debutà en el teatre de l'Òpera, el 1868, amb Les Huguenots, de Meyerbeer. El 1870 es presentà a la Scala i assolí aviat fama mundial. passà successivament a Nova York, El Caire, Sant Petersburg, Moscou, i després de romandre una temporada a Itàlia, fou contractat per a cantar a Londres i novament a París.

Viatjà per Espanya dues vegades, i després en estrenar-se en la Scala de Milà on fou el primer Iago de l'Otello de Verdi (1887), fou tal el triomf del baríton, que el mateix compositor el designà per ser i el primer Falstaff (1893), assolint també un gran èxit. Després cantà ambdues òperes a París, emprant llavors la llengua francesa, i mereixent uns triomfs semblants. Tornà a l'estranger per a cantar de bell nou en italià, i el 1901 creà en l'Òpera còmica de París el rol de Mathis del Jueu polonès. Fou així-mateix, molt aplaudit en altres òperes: Amleto, Faust, Aïda, Zampa, etc. El 1881 s'havia presentat al Liceu de Barcelona, on cantà sovint.

Aquesta cantant també es va distingir com a actor, el qual va contribuir molt als seus triomfs escènics. També fou un notable pedagog, encoratjant a molts joves cantants com per exemple l'anglesa Helen Rhodes i d'altres.

Va escriure:

  • Le chant rénové par la science (1892);
  • Un problème d'art (1893);
  • A propos de la mise en scène de <Don Giovanni> (1896);
  • L'art du chant i Dix ans de carrière, 1887-1897 (1899).

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya