Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Varvara Stepànova

Plantilla:Infotaula personaVarvara Stepànova
Imatge
(1924) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Варвара Фёдоровна Степанова Modifica el valor a Wikidata
9 octubre 1894 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kaunas (Lituània) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 1958 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Donskoi Modifica el valor a Wikidata
FormacióQazan Art School (en) Tradueix
Académie de la Palette Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, escenògrafa, artista gràfica, artista de performance, artista tèxtil, poetessa, il·lustradora, dissenyadora, artista Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1985 Modifica el valor a Wikidata)
OcupadorVkhutemas
Acadèmia d'Educació Comunista Krúpskaia Modifica el valor a Wikidata
MovimentConstructivisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAleksandr Ródtxenko Modifica el valor a Wikidata
FillsVarvara Rodchenko Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 1449408 Modifica el valor a Wikidata

Varvara Fiódorovna Stepànova (en rus: Варва́ра Фёдоровна Степа́нова; Kovno o Kaunas, Lituània, Imperi Rus, 9 d'octubre de 1894, (21 d'octubre en el calendari gregorià) — Moscou, Unió Soviètica, 20 de maig de 1958), va ser una artista russa i soviètica nascuda a Lituània, origen i puntal del moviment pictòric constructivista soviètic. Va ser una de les artífexs de l'avantguarda russa i soviètica.[1][2][3]

Biografia

Procedia d'una família camperola, però va obtenir una educació a l'Escola d'Art de Kazan (1910-1913), a la capital de la República de Tatarstan, a l'Imperi Rus, on va conèixer el seu col·laborador i parella, Aleksandr Ródtxenko. Seguidament, va fer un període d'estudis a l'Institut Central Artisticoindustrial Stroganov (en rus: Строгановское центральное художественно-промышленное училище, institut d'art i disseny industrial) a Moscou (1913-1914).[4][5] En els anys que van precedir la Revolució russa de 1917, van compartir un apartament a Moscou amb Vassili Kandinski i, en aquells anys, va conèixer Oleksandra Ekster i Liubov Popova. Ella i aquests artistes aviat es convertirien en les principals figures de l'avantguarda soviètica.[1]

L'any 1917 començà a escriure poesia visual, no figurativa (безпредметные стихи),[5] basada en la capacitat expressiva del so i coneguda després com a zaum. Va compondre poemes zaum (‘transracionals') i va crear llibres d'artista, manuscrits i collages, entre els quals Rtny Khomle, Zigra ar i, la seva obra mestra, Gaust Txaba (1918).[6][1]

El nou art abstracte a l'Imperi rus i després a la Unió Soviètica, que va començar al voltant del 1909, va ser una mostra més de l'art d'avantguarda que es coïa a Europa en aquell temps, com ara el cubisme i el futurisme italià, i que tenia influències de l'art camperol tradicional.

Referències

Els jugadors de billar, 1920
  1. 1,0 1,1 1,2 «Varvara Fyodorovna Stepanova» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 novembre 2022].
  2. «Varvara Stepanova» (en castellà). HA Historia/Arte. [Consulta: 8 novembre 2022].
  3. Lora, Dominique. «Stepanova, Varvara Fedorovna» (en castellà). Museo Nacional Thyssen-Bornemisza. [Consulta: 8 novembre 2022].
  4. Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998.
  5. 5,0 5,1 Варвара Степанова: Человек не может жить без чуда. Varvara Stepànova. ("L'home no pot viure sense miracles". diaris i escrits de la Varvara Stepànova), a cura de V. A. Ródtxenko i A. N. Lavrèntiev. Moscou: Sfera, 1994, cronologia de la seva vida, p.299-301. (en rus)
  6. Biografia de Varvara Stepànova per Christina Lodder a Grove Art Online, Oxford University Press, 2009, reproduït a la pàgina del MOMA de Nova York (en anglès).

Bibliografia

  • Варвара Степанова: Человек не может жить без чуда [Varvara Stepànova. L'home no pot viure sense miracles. (diaris i escrits de la Varvara Stepànova)], a cura de V. A. Ródtxenko i A. N. Lavrèntiev. Moscou: Sfera, 1994, 303 pàgines. (en rus)
  • Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998. (en rus)

Enllaços externs

  • Biografia de Varvara Stepànova per Christina Lodder a Grove Art Online, Oxford University Press, 2009, reproduït a la pàgina del MOMA de Nova York (en anglès).
  • Art engineers: Ródchenko i Stepànova (rus) Article biogràfic.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9