Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Untzue

«Unzué» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Juan Carlos Unzué Labiana».
Plantilla:Infotaula geografia políticaUntzue
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 39′ 48″ N, 1° 37′ 12″ O / 42.66337141°N,1.61989336°O / 42.66337141; -1.61989336
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
CapitalUnzué-Untzue (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població165 (2024) Modifica el valor a Wikidata (8,92 hab./km²)
Zona lingüísticano bascòfona
Geografia
Part de
Superfície18,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud649 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad d'Olite
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Luis Irisarri Galar Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31396 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE31238 Modifica el valor a Wikidata

Untzue (en basc, cooficialment en castellà Unzué) és un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Monreal i Noain (Elortzibar), al sud amb Biurrun-Olcotz, Barasoain i Oloritz, a l'est amb Oricin i Echagüe i a l'oest amb Tiebas-Muru Artederreta.

Demografia

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
132 135 137 138 131 133 133 139 144 137 139
Fonts: Unzué<>Untzue i institut d'estadística de Navarra

Història

Untzue, amb la seva església de Santa María, figura en 1093 com a donada per Sanç Ramírez a l'abadia de Montearagón. Juntament amb altres llocs de la Valdorba va ser alliberat d'homicidis casuals en 1264 per Teobald II de Navarra. En 1335 les possessions de la corona a Untzue van ser lliurades en permuta als nobles Teresa Almoravid i Pero Ibáñez de Leet.

Durant la primera guerra carlina, el gener de 1835, Eraso atacà als liberals manats per Lorenzo, volent apoderar-se d'un comboi que aquestes duien de Tafalla a Pamplona. Els liberals aconsegueixen rebutjar-los causant als carlins 250 morts. En 1846 es va separar de la Valdorba. Fins a les reformes municipals de 1835-45 era governat, com la resta de la Valdorba, per l'alcalde de mercat de Pamplona.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9